Resultats de la cerca

Té la seu a Ginebra No desenvolupa recerca pròpia, sinó que avalua l’impacte del canvi climàtic i les possibles opcions de mitigació a partir d’estudis científics realitzats per altres institucions i cientíifcs que accepten participar-hi voluntàriament Aquests informes, l'elaboració dels quals és avalada per la pràctica totalitat dels Estats del món, són presentats periòdicament 1990, 1997, 2001, 2007 i 2014 per tal d’orientar els governs a l’hora de dissenyar polítiques ambientals Ha estat presidit successivament per Bert Bolin 1988-97, Robert Watson 1997-2002 i Rajendra Pachauri 2002-14 Des…

Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de  BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS  —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…

Llicenciat en biologia 1984 i doctorat en ecologia terrestre per la Universitat de Barcelona 1995 Des del 2001 és director executiu del Global Carbon Project i investigador del centre de Recerca Marina i Atmosfèrica del Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, a Canberra Austràlia Fou director executiu del Global Change and Terrestrial Ecosystems Project 1995-98 a la Universitat Stanford EUA i director de l’Impact Center a Bogor, Indonèsia Participà en la redacció del quart informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic 2007

Graduada el 1984 i doctorada el 1989 per la Universidad Nacional de Córdoba Argentina, d’on des del 1994 és professora i investigadora superior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques CONICET i de l’Institut Multidisciplinari de Biologia Vegetal IMBIV És fundadora i presidenta de Nucli DiverSus, grup d’estudi interdisciplinari sobre la biodiversitat i la sostenibilitat, sobretot centrat a l’Amèrica Llatina i amb projecció global Una de les seves contribucions més destacades ha estat el desenvolupament de TRY, la base de dades comuna dels caràcters funcionals de les…

És afiliada a l’ONU i té la seu a Londres

Graduat per la Universitat de Yale 1963 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1967 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Yale, d’on el 1973 esdevingué professor titular de ciències econòmiques Membre d’organismes assessors i experts del govern dels Estats Units, entre d’altres el del pressupost al Congrés, l’oficina d’anàlisi econòmica o el comitè de l’associació econòmica sobre estadístiques federals, en 1977-79 fou assessor econòmic del president Carter S’ha dedicat especialment a avaluar les repercussions econòmiques del canvi climàtic  i a estudiar les…

Es llicencià en física 1989 per la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM i és doctora en enginyeria ambiental 1995 Investigadora titular de l’Institut d’Enginyeria de la UNAM, el 2007 s’incorporà al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, grup que fou guardonat amb el premi Nobel de la pau el mateix any  Inicià la seva carrera política l’any 2000 quan entrà a formar part del gabinet del cap de govern de Ciutat de Mèxic,  Andrés Manuel López Obrador i des del mateix any fou secretària de medi ambient del districte federal 2000-06, coincidint amb…

Després de graduar-se en geografia a la Universitat de Birmingham, el 1958 s’incorporà al Soil Survey of England and Wales SSEW, organisme dedicat a la investigació del sòl El 1963 estudià química agrícola a la Universitat de Leeds, i l’any següent es doctorà en agronomia a la Universitat de Cornell El 1967 retornà a la Gran Bretanya, on reingressà al SSEW com a cap del servei de mineralogia de l’estació experimental de Harpenden Investigà en l’àmbit microscòpic les seccions del sòl i creà per a la descripció microscòpica una terminologia sistemàtica, i fou també un pioner en l’anàlisi dels…

La formulació actual de l’equació d’estat de l’aigua de mar es basa en una estimació empírica de la funció de Gibbs A partir d’aquesta funció, que depèn de la temperatura, la salinitat absoluta i la pressió, es deriven totes les variables termodinàmiques necessàries en oceanografia com són la densitat, la velocitat del so a l’aigua, la capacitat calorífica, l’entalpia específica o l’entropia específica Aquesta formulació de l’equació d’estat per l’aigua de mar, coneguda com TEOS-10 de l’anglès Thermodinamic Equation of Seawater 2010 s’adoptà el 2010 per la Comissió Oceanogràfica …