Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
associació
Química
Formació d’espècies moleculars relativament complexes per unió de dues o més molècules simples d’una mateixa substància.
Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin…
mètode de Rast
Química
Mètode analític per a la determinació de pesos moleculars de substàncies, introduït per K. Rast l’any 1922 i que es basa en una de les propietats col·ligatives de les dissolucions, el descens crioscòpic (crioscòpia).
El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però…
orbital molecular
Representació tridimensional de dos orbitals (de nombres quàntics n=2,l = 1 (p) i m=1(a), i n =3,l = 2 (d) i m = 0 (b)) de l’àtom d’hidrogen en prèsencia de camp magnètic extern: assenyalen dos estats energètics de l’electró i la regió al voltant del nucli on és més probable de trobar l’electró en cadascun d’aquests dos estats (els valors de l i m determinen les dimensions, la forma i l’orentació de l’orbital): els caolors respresenten els signes + o - que pren la funció d’ona
© Fototeca.cat
Química
Cadascuna de les funcions d’ona, solució de l’equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d’una molècula.
Presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l’enllaç químic La descripció de l’estructura molecular mitjançant l’ús d’orbitals moleculars és coneguda com a teoria de l’enllaç dels orbitals moleculars , i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjunt de nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts amb els electrons de la molècula, mitjançant un procediment…
núvol molecular
Astronomia
Conglomerat gegant de gas en forma molecular i pols on es formen els estels.
Els núvols moleculars es troben en zones del medi interestellar prou denses i fredes perquè els àtoms s’associïn formant molècules En la galàxia hi ha milers de núvols moleculars i es troben distribuïts a la part del disc Un núvol molecular gegant pot contenir de 100 000 a uns quants milions de masses solars de material Són compostos principalment d’hidrogen molecular i també d’altres molècules com ara el CO i l’H 2 O fins l’any 2000 s’havien trobat unes 100 classes de molècules interestellars Esdeveniments com l’explosió d’una supernova o la compressió d’un dels…
Roald Hoffmann
Química
Químic polonès naturalitzat nord-americà.
Professor de la Cornell University de Nova York, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb K Fukui , pels seus treballs basats en la teoria de les pertorbacions als orbitals moleculars, i pel desenvolupament de l’anàlisi de la simetria dels orbitals moleculars que regulen el curs de les reaccions químiques regles de Woodward i Hoffmann
compost molecular
Química
Compost d’addició format per dues o més molècules, de diferent natura, en el qual aquestes conserven, almenys fins a un cert punt, llur individualitat, de tal manera que la formació del compost és reversible.
Són composts moleculars els composts reticulars tals com les sals dobles i els hidrats i altres solvats, els clatrats, els complexos de transferència de càrrega i molts altres complexos acceptor donador Els composts moleculars no se subjecten a les regles ordinàries de la valència, i els enllaços entre les molècules constituents poden ésser-hi covalents, d’hidrogen o de van der Waals
molècula
A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…
propietats additives
Química
Propietats que en un sistema donat vénen representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire bona…
empremta molecular de l’ADN
Biologia
Patró obtingut mitjançant el tall enzimàtic de l’ADN, el producte del qual se sotmet a una cromatografia bidimensional o a una electroforesi per tal de separar els fragments segons la seva mida.
Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN…
sociogenòmica
Biologia
Branca de la sociobiologia que estudia les bases genètiques de la vida social.
El seu objectiu és entendre la vida social en termes genètics i moleculars, com ha evolucionat, com es controla i com afecta la mateixa estructura del genoma