Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Manuel Ventura Figueroa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític gallec.
Protegit del confessor de Ferran VI d’Espanya, Rávago, fou un dels negociadors del concordat del 1753 Membre del Consell de Castella, el 1766 defensà l’expulsió dels jesuïtes el 1773 substituí el comte d’Aranda en la presidència de l’esmentat consell Protegí la Sociedad Económica Matritense
Francesc Xavier Abadia
Militar
Brigadier.
Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana
pau de Deza
Història
Acord signat a Deza, prop de Sòria (Castella), i a Terrer, prop de Calataiud (Aragó) els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere III de Catalunya-Aragó, a la fi de la segona fase de la guerra dels Dos Peres.
Les negociacions havien estat decidides a Calataiud, entre Pere III i el legat pontifici cardenal Guillaume de la Jugie els negociadors foren Bernat de Cabrera pel rei de Catalunya-Aragó i Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma pel de Castella Hom acordà la restitució de les places ocupades, l’alliberament dels presoners i la remissió del plet sobre Alacant i Almazán al legat De fet, aquest acord no fou més que una treva pel setembre del 1362 els castellans recomençaren les hostilitats
Gai Cilni Mecenes
Història
Cavaller romà.
Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…
Aḥmad ‘Alī Muḥammad Qurai‘
Política
Polític palestí, també conegut amb el nom d’Abu Ala.
Membre d’Al-Fatah des del 1968, seguí Yasser Arafat, en l’exili a Beirut i a Tunis Fou un dels negociadors palestins per als acords de pau d’Oslo Ministre d’indústria de l’Autoritat Nacional Palestina 1994-96, el 1996 fou elegit membre del Consell Legislatiu Palestí Després de la dimissió de Maḥmūd ‘Abbās, fou nomenat primer ministre de l’ANP al setembre del 2003 Mantingué tensions amb Arafat, i al mateix temps Israel i els EUA el criticaren per falta de fermesa en matèria de seguretat i ordre públic A la mort d’Arafat, després de les eleccions celebrades per a l’ANP gener del…
Jacint Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto.
Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents…
Trivulzio
Llinatge noble milanès que apareix documentat al s XI i que donà diversos prelats i cardenals a l’Església i molts polítics i militars distingits en les guerres francoitalianes.
A l’època medieval foren principalment gibellins, i després, en general, enemics dels Visconti Capitanejaren la república ambrosiana, bé que l’abandonaren per seguir el duc sforzesc Francesc I Així, els germans Ambrogio i Erasmo Trivulzio mort el 1459, el darrer dels quals fou condottiere i mariscal general El llinatge es dividí en diverses línies De la línia de Casteltidone , extingida el 1549, cal esmentar Giacomello Trivulzio , que fou un dels negociadors de la pau de Lodi 1454 De la línia de Borgomanero , Antonio Trivulzio mort el 1509, que fou cardenal Teodoro Trivulzio mort…
Jaume Rosquillas i Magrinyà
Història
Anarcosindicalista, conegut com a Jaume R. Magrinyà.
Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja El 1925 formà part del grup d' El Productor , que Buenacasa féu aparèixer a Blanes Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d’anar a Brusselles, on amb Wolney Solterra edità El Rebelde 1927 Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana El 1932 passà…
acords de Dayton
Nom amb què són coneguts els tractats signats el 1995 que posaren fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-95).
Precedits pels bombardeigs aeris de l’OTAN sobre posicions serbobosnianes agost del 1995, a iniciativa dels EUA els tres bàndols en conflicte foren obligats a iniciar negociacions de pau, que tingueren lloc de l’1 al 21 de novembre a la base aèria de Dayton EUA Hi participaren també membres de l’anomenat ‘grup de contacte’ Rússia, Gran Bretanya, França i Alemanya, a més dels EUA i un representant de la UE Dels tres negociadors balcànics, només el de la comunitat musulmana, Alija Izetbegovič, era de representació directa, mentre que croats i serbo bosnians ho foren pels presidents…
Thabo Mvuyelwa Mbeki
Política
Polític sud-africà.
Fill d’un dirigent de l’ African National Congress ANC condemnat el 1964, juntament amb Nelson Mandela , el 1956 s’afilià a aquest moviment Secretari de l’African Student’s Association ASA el 1961, l’any 1966 es graduà en economia a la Universitat de Sussex Gran Bretanya, i el 1970 tornà a l’Àfrica, on treballà per l’estructuració de l’ANC des de Zàmbia, Botswana, Nigèria i altres països Cap d’afers internacionals de l’ANC el 1989, fou un dels principals negociadors amb el govern sud-africà en el desmantellament de l’ apartheid El 1994, Mandela el nomenà primer ministre del nou…