Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb el curtmetratge The Dirk Diggler Story 1988 Posteriorment ha dirigit pellícules reconegudes com  Sidney 1996, Boogie Nigths 1997,  Magnòlia 1999,  Punch-Drunk Love  2002, There Will Be Blood 2007,  Inherent vice  2014, nominada a dos Òscars, un dels quals a l’adaptació de guió d’ell mateix, Phantom Thread  2017, Òscar al millor vestuari, amb cinc nominacions més i  la comèdia dramàtica   Licorice Pizza  2021, premi David di Donatello a la millor pellícula estrangera el 2021, nominada als premis BAFTA millor pellícula, millor direcció, millor…

Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis…

Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985

Inicià la seva carrera intervenint en diferents programes de la televisió Debutà al cinema fent petits papers Thank God It's Friday 1978 o Urban Cowboy 1980 Per les seves actuacions a An Officer and a Gentleman 1982 i Terms of Endearment 1983 fou nominada a l’Oscar Des d’aleshores ha intervingut en diverses pellícules com Legal Eagles 1986, Betrayed 1988, The Shelterng Sky 1990, A Dangerous Woman 1993 i Forget Paris 1995, entre d’altres

El 1984 emigrà als Estats Units amb els seus pares, on manté, no obstant això, la doble nacionalitat Tot i que feu alguns papers durant l’adolescència Léon , 1994, de Luc Besson Beautiful Girls , 1996, de Ted Demme Anywhere but Here, 1999, de Wayne Wang, estudià psicologia a Harvard, on l’any 2003 es graduà Després d’una incursió en el teatre 2001 i algunes actuacions com a secundària, especialment en episodis de Star Wars , l’any 2004 rellançà la seva carrera com a actriu amb el film  Garden State , de Zach Braff, al qual seguiren Closer 2004, Globus d’Or a la millor actriu secundària 2005…

Actuà en nombrosos musicals Three Little Words , 1950 Bundle of Joy , 1956, i també en comèdies The Gazebo , 1959  The Rat Race , 1960 Sobresortí com a coprotagonista de Singing in the Rain amb Gene Kelly 1952 i perquè fou nominada a l’Oscar per The Unsinkable Molly Brown 1964 Des dels anys setanta actuà sobretot a la televisió Casada amb l’actor Eddie Fisher 1955-59, amb qui tingué la també actriu Carrie Fisher , Reynolds morí un dia després que la seva filla

Debutà el 1985 en el film The Color Purple , de SSpielberg, pel qual fou nominada a l’Oscar a la millor actriu Posteriorment, gràcies a les seves facultats histriòniques, es dedicà bàsicament a la comèdia, amb incursions en el melodrama The Telephone RTorn, 1988, Ghost JZucker, 1990, pel qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària, The Player RAltman, 1992, Sister Act EArdolino, 1992, Moonlight and Valentino DAnspaugh, 1995, Ghosts from the Past RReiner, 1996, Eddie SRash, 1997, How Stella Got Her Groove Back KRodney Sullivan, 1998, Get Bruce AKuehn, 1999, Girl…

Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar

Després d’iniciar-se com a guionista de sèries de TV, el 1991 dirigí la seva primera pellícula, Truly Madly Deeply Posteriorment rodà la comèdia Mr Wonderful 1993, i l’èxit li arribà amb el film The English Patient 1996, que guanyà deu Oscar, entre els quals un al millor director i un a la millor pellícula Posteriorment realitzà el thriller The Talented Mr Ripley 1999, el curt Play 2000, sobre una obra teatral de Samuel Beckett, Cold Mountain 2003, Breaking and Entering 2006 i fou un dels productors executius de Michael Clayton 2007, nominada a set Oscar

Graduada en cinema per l’Escola de Cinema Danès el 1984, debutà en la direcció el 1990 amb Kaj's fodselsdag ‘Un viatge d’aniversari’ El seu llançament internacional fou Italiensk for begyndere ‘Italià per a principiants’, 2000, una pellícula inscrita en el moviment Dogma 95 fundat pel seu compatriota Lars Von Trier, que certificaria el seu gust per la comèdia sentimental Després dirigí Wilbur Wants to Kill Himself 2002, la seva primera pellícula rodada en anglès, a la qual seguirien Hjemve 2007, An Education 2009, adaptació de l’autobiografia de Lynn Barber que seria nominada a…