Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen…
cultura ciclàdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica de les illes Cíclades, que es desenvolupà des de la meitat del tercer mil·lenni fins vers l’any 1000 aC, en temps de les invasions dòries.
És important com a pont entre el món asiàtic del Pròxim Orient, sobretot Anatòlia, i el mediterrani Creta, la península grega i extensions cap a la Mediterrània central i occidental Cronològicament és l’equivalent de la cultura minoica a Creta i de la cultura hellàdica al continent grec A les Cíclades, els precedents neolítics no són gaire clars, i l’època de la florida correspon als temps de l’Eneolític i de l’edat del bronze Les possibilitats del comerç marítim, en el qual tingué un paper important l’obsidiana de l’illa de Melos com a matèria d’exportació per a fabricar…
sílex

Sílex
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars.
És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana…
Enric Fernández i Gual
Literatura catalana
Crític d’art i escriptor.
Estudià dibuix i pintura a Barcelona S'inicià en el periodisme com a redactor de “La Rambla” 1936 i començà les seves crítiques d’art a “Mirador” S'afilià al partit Acció Catalana, en representació del qual fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya Participà en una comissió de propaganda per la República que visità Mèxic per a obtenir el seu suport Després de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on arribà el mateix 1939 Hi treballà com a administrador de l’Orquesta Simfónica Nacional i del Museu de San Carlos, del qual passà a ésser conservador l’any 1958 Entre altres treballs, també fou…
art asteca
Chac mool asteca, en el qual s’aprecien les restes de la policromia original
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat i difós pels asteques.
Els asteques assimilaren les tradicions i els estils dels pobles veïns, especialment els tolteques i els mixteques, i després d’haver-los marcat amb una empremta pròpia, els difongueren gràcies a llurs expedicions guerreres i comercials Són conservades poques restes de l’arquitectura asteca els palaus i els temples, descrits pels cronistes castellans, foren destruïts pels mateixos conqueridors Els temples teocallis eren formats per piràmides truncades i escalonades, de base quadrangular, a la plataforma dels quals hi havia un petit habitacle per al déu i davant el qual hom celebrava les…
cultura de Bandung
Prehistòria
Cultura mesolítica de Java caracteritzada per una indústria de fulles d’obsidiana amb fulles denticulades, puntes triangulars i alguns objectes d’os molt simples.
Grècia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…