Resultats de la cerca

En el cap hi ha dues parelles d’antenes, l’una llarga i bifurcada amb funció locomotora i l’altra amb funció quimioreceptora, un ull compost proveït de moviment i situat en posició central, l’ull dorsal, que és simple, i la boca, amb maxilles i mandíbules La part ventral presenta cinc parells d’apèndixs biramosos aixafats, amb missió respiratòria i de filtració d’aliments, situats en posició anterior El nombre de segments del cos és 10 6 de cefàlics i 4 del tronc És molt freqüent la partenogènesi cíclica, amb diverses generacions de femelles partenogenètiques, però en èpoques desfavorables…

Pot viure amb graus de salinitat molt variables, i sovint alts, que comporten un cert polimorfisme Presenta races partenogenètiques i poliploides, amb un nombre de cromosomes molt variable

Són vermiformes, presenten un hipoderma acellular amb papilles adhesives, es desplacen per mitjà de cilis ventrals, i no tenen segments Algunes espècies són hermafrodites, i en d’altres hi ha femelles partenogenètiques Són de desenvolupament directe

Es dóna en certs dípters quironòmids, poliquets, trematodes i celenterats Així, per exemple, el cicle dels trematodes digenètics inclou una generació produïda per reproducció sexual normal seguida d’una sèrie de generacions partenogenètiques produïdes per individus neotènics

Aquesta alternança d’individus o generacions és molt palesa en alguns animals, com els cnidaris, amb alternança de formes asexuades i sexuades, pòlips i meduses, o amb alternança de formes partenogenètiques amb formes sexuades normals, com molts insectes i tots els organismes diplohaploides

Són de vol diürn o crepuscular amb moltes escates transformades en pèls de colors apagats no tenen ni espiritrompa ni palps Les erugues i les crisàlides són també inconfusibles, ja que solen recobrir-se de fragments vegetals i d’altres materials les femelles, en néixer, acostumen a romandre dins aquest embolcall des del qual atreuen el mascle amb la secreció d’una feromona Algunes espècies, però, són partenogenètiques, fenomen extraordinari en els lepidòpters Del miler d’espècies conegudes, a Europa n'habiten unes 150

Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga…

Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies sobretot a les algues i els fongs on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica , és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions …

Els representants més coneguts de la família són els pugons, molt perjudicials per als vegetals