Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
plagues d’Egipte
Bíblia
Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel.
Al principi, potser la tradició anomenava així només la mort del primogènit del faraó S'hi van afegir altres flagells llagosta, pedregada, epidèmies L’aigua convertida en sang, al principi era només un senyal, com el bastó convertit en serp La celebritat que els fets tenien en la tradició religiosa d’Israel va conduir, per un procés complex d’amplificació i de redacciómidraš, al nombre conegut de les deu plagues d’Egipte
Maria de les Plagues Berguedà i Osona
Cristianisme
Religiosa, de nom Maria Osona.
Vídua de Francesc Berguedà, fundà 1637 un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb
resistència varietal
Fitopatologia
Propietat d’algunes varietats de resistir plagues i malalties.
La selecció per millora genètica i altres tècniques d’aquesta qualitat, i la utilització de plantes resistents a les malalties és un dels sistemes de lluita contra plagues i malalties en agricultura
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
plaguicida
Zootècnia
Agronomia
Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus, com el bestiar.
Del punt de vista agronòmic hom el divideix en insecticides, acaricides, fungicides, nematocides, etc, segons l’organisme o organismes que combaten Del punt de vista químic són classificats en organoclorats , de vida mitjana llarga persistents i susceptibles d’acumular-se en els teixits d’altres organismes vius que els combatuts, com és el cas del DDT, l’aldrina i la dieldrina organofosforats , de vida mitjana curta i subproductes inofensius, com el paratió i el malatió piretroides sintètics piretrina produïts en grans quantitats i inorgànics, que contenen zinc, coure, arsènic o mercuri i que…
agroecosistema
Agronomia
Ecosistema en el qual l’home actua per afavorir determinats organismes que tenen valor econòmic.
Els productors primaris són les plantes conreades i les males herbes Els consumidors primaris estan constituïts per la ramaderia, les plagues i les malalties Com a consumidors secundaris hom troba depredadors i parasitoides que poden tenir un paper molt important en el control de plagues Com en qualsevol ecosistema terrestre, la producció primària sol estar limitada per la disponibilitat d’aigua i de nutrients, però a diferència dels ecosistemes naturals, en els agroecosistemes es produeix una sortida important de matèria orgànica i elements minerals Per a garantir la sostenibilitat del…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on és…
coquílids
Entomologia
Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids
, dels quals són considerats una subfamília.
Alguns poden ocasionar plagues agrícoles, com el cuc del raïm Eupoecilia ambiguella
gambúsia
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels ciprinodontiformes de la família dels pecílids, d’uns 3 cm de longitud el mascle i 7 cm la femella, originari dels rius de l’Amèrica del Nord.
Ha estat aclimatat per l’home a fi de combatre les plagues de mosquits També és apreciat com a peix d’aquari
processionària

Processionària
© Arturo Reina Sánchez
Entomologia
Nom donat vulgarment a la larva de les papallones de la família dels taumetopeids, pel fet que aquestes larves es traslladen d’un lloc a un altre en llargues files, tot emetent cadascuna un fil de seda que serveix de guia a les altres.
Tant la processionària del pi Thaumetopoea pitycampa com la processionària del roure o de l’alzina Tprocessionea poden provocar greus plagues forestals, especialment la primera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina