Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
negació
Lògica
Tipus de connectiva lògica.
Donada una proposició p , la seva negació, que hom representa amb els símbols ¬ p , tilde p , p, és definida per la taula de veritat Quan dins un referencial predeterminat hom defineix un conjunt mitjançant una funció proposicional p x , la funció ¬ p x defineix el conjunt complementari La negació de proposicions representades amb símbols matemàtics, com a ∈ A, M ⊂ N, x = y, és representada usualment amb una ratlla inclinada damunt el símbol corresponent a ∉ A, M ⊄ N, x ≠ y La negació de proposicions en les quals intervenen quantificadors, cal fer-la amb molt de compte…
finalisme
Filosofia
Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o a una sèrie de fins determinats.
En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes exclouen…
temporitzador
Tecnologia
Dispositiu que comanda una determinada operació en un moment o durant un temps predeterminat.
El temporitzador permet de retardar l’acció d’un òrgan, d’un mecanisme, etc, o de fixar la durada d’una acció, en deixar transcórrer un temps preestablert entre el moment en què és aplicada una tensió o és iniciada una acció i el moment en què és iniciada una acció o és acabada Els temporitzadors són basats en accions tèrmiques dilatació d’una peça metàllica, mecàniques mecanismes de rellotgeria o elèctriques càrrega i descàrrega d’un condensador
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el…
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Dret
Llei orgànica 4/2015 que regula l’ordre públic i la prevenció de delictes a l’Estat espanyol.
Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades Les sancions…
base
Valor predeterminat pres com a referència en una comparació, en una mesura, o escollit com a unitat.
homeòstat
Electrònica i informàtica
Aparell que és capaç de funcionar en un estat d’equilibri predeterminat i, per tant, amb propietats d’homeòstasi.
Construït pel físic anglès Ross Ashby el 1948, permet d’estudiar sistemes complexos i és emprat per a investigar sobre teories i hipòtesis cibernètiques, gràcies a la seva gran estabilitat i les possibilitats de la retroacció negativa, que li permeten d’arribar a un estat final des de diferents condicions inicials
llibertat
Filosofia
Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d’elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes.
El caràcter genèric i imprecís d’una tal definició és exigit per la complexitat i àdhuc disparitat de significacions que el concepte de llibertat pot tenir i que de fet ha tingut al llarg de la història de la humanitat i del pensament filosòfic Així, la llibertat fou entesa inicialment, a Grècia, com després també a Roma, en contraposició a l’esclavitud era lliure l’home no esclau a l’hora, però, de cercar una comprensió intrínseca del sentit i de l’abast del concepte, el seu significat resta condicionat per la diversa perspectiva des de la qual hom el contempla còsmica, política o personal…
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions de les…
fatalisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot és predeterminat pel fat, darrer principi o suprema llei, de caràcter necessari, el qual estableix el destí i els esdeveniments per endavant i d’una manera inevitable.