Resultats de la cerca

Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec

Pastor protestant, s’installà 1940 al poblet de Taizé, Borgonya, on fundà la comunitat de Taizé , per a la qual escriví una Regla 1953 Observador en el concili II del Vaticà, el 1970 llançà la idea d’un Concili dels Joves , que s’inicià a Taizé el 1974 i que ha prosseguit amb noves trobades, algunes a Barcelona Entre altres obres, és autor de Vivre l’aujourd’hui de Dieu 1958, La violence des pacifiques 1968, Étonnement d’un amour journal 1979 i En toute la paix du coeur 1995 Morí a conseqüència de les punyalades que li infligí una dona psíquicament pertorbada

Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…

Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993,  D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una etapa de…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1972, s’especialitzà en medicina interna 1978 i oncologia clínica 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona En 1982-93 fou epidemiòleg a l’Agència Internacional de Recerca contra el Càncer IARC de Lió França, on collaborà amb Harald zur Hausen en la relació entre el virus del papilloma humà VPH i el càncer de coll d’úter papillomavirus Féu també recerca als Estats Units i a la Gran Bretanya El 1994 s’incorporà a l’Institut Català d’Oncologia ICO com a cap del Servei d’Epidemiologia del Càncer, on ha prosseguit la recerca sobre el…

Depèn de la fundació cultural i privada constituïda el 1951 per l’home de negocis i botànic alemany Carl Faust Hadamar, Hessen 1874 — Blanes 1952, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la construcció del jardí en uns terrenys al vessant oriental de la muntanya de Blanes ran de costa que havia adquirit el 1918 En 1930-33 el jardí fou enriquit pel jardiner suís Xenon Schreiber El projecte arquitectònic fou encarregat a Josep Goday i Casals En la seva creació intervingué també Pius Font i Quer , amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguit l’…

Bé que des de l’inici del cinema la terra occitana —per la seva lluminositat i la diversitat del paisatge, així com també per raons econòmiques— apareix sovint en diversos films el primer dels quals fou el dels germans Lumière L’entrée d’un train en gare de La Ciotat , 1896, hom no pot parlar de l’existència d’un veritable cinema occità fins el 1960, data a partir de la qual diversos realitzadors, seguint el mateix impuls de renaixement que anima la poesia i la cançó occitanes, es proposen la tasca de crear una producció cinematogràfica autòctona que reflecteixi tota la problemàtica i les…

El presenten la majoria de les plantes superiors

Ratificà el concordat amb Francesc I de França, establí la superioritat del papa sobre el concili, definí la doctrina de la immortalitat de l’ànima i promulgà decrets de reforma

A diferència del grec, circumscrit a la filosofia antiga o a les llengües vehicles de “filosofies nacionals”, que només fan eclosió a l’època moderna, el llatí serveix com a mitjà d’expressió filosòfic tant a l’antiguitat, com a l’edat moderna i, per descomptat, a l’edat mitjana És evident que hi ha una relació entre aquest fet i l’adopció del llatí com llengua de l’Església romana, però en tot cas, l’ús del llatí en filosofia és anterior al cristianisme i és utlitzat a l’època moderna per autors amb idees i educació molt allunyades del catolicisme La primera generació important d’autors…