Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Lerins
Illa
Antic nom de dues illes de la Mediterrània, situades davant de Canes, Provença.
La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871
Comissió Bíblica
Organisme catòlic creat per Lleó XIII el 1902 per ‘‘defensar l’ortodòxia i promoure els estudis bíblics’’.
Compost per cardenals i per consultors escollits d’entre especialistes de ciències bíbliques, tingué un període d’una gran activitat els anys 1905-15, caracteritzada per la desconfiança envers la crítica històrica i el Modernisme A partir del 1915 les intervencions foren més escasses i no tan rígides Joan XXIII i Pau VI renovaren aquest organisme amb personal més preparat i obert als corrents i als mètodes moderns d’estudi És vinculada a la Congregació de la Doctrina de la Fe
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Associació de municipis creada al juliol del 1997 pels 118 municipis signants de la Declaració de Manresa.
Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renovaren els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca En l’actualitat hi ha associades més de 220 entitats locals, que representen el 80% de la població total de Catalunya Entre els objectius principals dels municipis associats hi ha impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible, potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a implantar-les
cartisme
Història
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l’Associació de Treballadors de Londres.
El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí
Arrigo Della Rocca
Història
Noble cors de la Cinarca, cap de la facció favorable a la corona catalanoaragonesa, heretada del seu pare Guglielmo Della Rocca (mort el 1358).
El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…
Sant Llorenç del Munt

Conjunt de Sant Llorenç del Munt i el casal del priorat, molt modificat
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical situat en un extrem del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), vora el cim del puig de Sant Llorenç
(856 m), a l’inici de les Guilleries.
Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…
Daniel Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Jesús Ernest i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou una mena de…
,
Lluís Cornell i Maça de Liçana
Història
Cavaller errant, fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom.
Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladró, a València, per raó d’uns deutes El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al regne de Múrcia Fou capturat més tard, amb el rei Alfons el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça 1435 Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després 1453, les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peris de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general…
Nou Mèxic
Estat dels EUA, fronterer amb Mèxic.
La capital és Santa Fe 62 614 h est 1995 Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l’altiplà del Colorado és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m El sector SE és constituït pel Llano Estacado És de clima semiàrid El Río Bravo, el més important, travessa l’estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos La densitat de població és de les més baixes dels EUA uns 5 h/km 2 , però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana La ciutat més important és Albuquerque Té agricultura i ramaderia bestiar boví i oví Té també…
Jacques Le Goff
Historiografia
Historiador francès.
Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977 Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista francesa d’història…