Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Gaspar Casal i Julián
Metge.
Fill d’un militar llombard, natural de Pavia Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid 1713-17 i a Oviedo 1717-51, on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intellectual El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella 1752 És autor d' Historia natural y médica del Principado de Asturias 1762, 1900, 1959 , memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pellagra, aleshores anomenada mal de la rosa Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document…
pallasso | pallassa

Pallasso
© Aldo Zardini / Fotolia.com
Arts de l'espectacle (altres)
Artista còmic, maquillat d’una manera exagerada i abillat estrafolàriament, que als circs representa pantomimes bufes, fa acrobàcies, interpreta música, etc.
N’hi ha de dues menes el clown i l’ august En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’ arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats predominaren sobre…
Antoni Maria Marcet i Poal
Cristianisme
Monjo benedictí.
Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…
preromanticisme
Art
Literatura
Corrent ideològic, artístic i literari que aparegué a Europa durant la segona meitat del segle XVIII i en el qual germinaren les idees que portaren al Romanticisme.
Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes Dels orígens clàssics grecoromans neoclassicisme, especialment els de la Roma republicana, arrencaren els principis de la burgesia ascendent, car simbolitzaren la consciència ciutadana Jurament dels Horacis de JLDavid enfront de l’aristocràcia Els orígens nòrdics foren expressats en la plàstica pel retorn a l’art gòtic, com a conseqüència del revifament de l’esperit germànic i anglosaxó, en oposició al classicisme francès, que dominava…
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…
Pere Portabella i Ràfols

Pere Portabella i Ràfols
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director, productor i guionista cinematogràfic.
Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris —estudià ciències químiques— i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat com a productor amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, i Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia…
,
Cabó

Cabó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada Només el sector més baix…
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…