Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
tartàric | tartàrica
acidulant
Química
Substància àcida, generalment orgànica, que s’utilitza en molts processos com a conservant, regulador, modificador de viscositat, etc.
Presenten aquesta característica els àcids cítric, fumàric, propiònic, làctic, succínic, adípic, màlic i tartàric
efervescent
Farmàcia
Dit del medicament que en contacte amb l’aigua produeix efervescència.
Els efervescents tenen una acció antiemètica suau Hom els prepara afegint al medicament una mescla de carbonat àcid de sodi i àcid cítric o tartàric
meso
Química
Nom genèric dels composts òpticament actius que tenen un pla de simetria que secciona la molècula en dues parts les quals són imatges especulars l’una de l’altra.
Aquest és el cas, per exemple, de l’àcid tartàric Hom diu que els composts meso, o mesocomposts , resten internament compensats, car la contribució de cada part a la rotació òptica és igual, però de signe contrari, i, per tant, la rotació total és nulla
efervescent
Alimentació
Dit de la beguda que conté anhídrid carbònic en la seva massa.
Aquest anhídrid carbònic pot ésser d’origen natural aigües minerals, procedent d’una fermentació alcohòlica xampany, sidra, etc o produït per reacció in situ , en aigua potable, d’una barreja d’un àcid orgànic tartàric, cítric, etc i una sal carbònica bicarbonat sòdic i de liti o carbonat de magnesi, generalment
Karl Wilhelm Scheele
Química
Químic suec.
Farmacèutic a Göteborg, analitzà un gran nombre de substàncies químiques, per la qual cosa hom el considera com un dels iniciadors de la química moderna Descobrí l’oxigen, el clor, l’àcid tartàric i el cítric, el sulfur d’hidrogen, el molibdè, etc Proposà diversos mètodes d’obtenció de substàncies Es mostrà, però, partidari de la teoria del flogist
most
Enologia
Suc del raïm abans de fermentar i esdevenir vi.
Els mosts contenen d’un 70 a un 85% d’aigua i de 140 a 225 g de sucre per litre A més, hi ha àcids orgànics especialment àcid tartàric i àcid màlic, sals minerals potassi, calci, magnesi i sodi, tanins, matèries colorants, nitrogenades, amoniacals o orgàniques, gomes, pectines, etc La densitat varia entre 1,05 i 1,13 En determinats processos vinícoles cal separar prèviament algunes d’aquestes substàncies a fi que el vi resultant tingui el color desitjat
caramel
© Corel
Pastisseria
Aliment fruïtiu de formes molt diverses (pastilla, barreta, etc), format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients, concentrats mitjançant calor, que en refredar-se s’endureixen sense cristal·litzar.
És trencadís i generalment hom l’aromatitza i l’acoloreix Si en la seva formulació intervenen greixos mantega, margarina, mantega de cacau, etc té consistència tova i és anomenat caramel tou si conté melmelada, crema, fruita, etc, hom l’anomena caramel farcit Els caramels àcids contenen àcids orgànics, com el cítric o el tartàric els caramels de mel , mel d’abella en les caramels de cafè hom empra una infusió de cafè en lloc d’aigua per a la dissolució prèvia a la cocció del sucre en els caramels de cafè amb llet hom utilitza llet i cafè en la dissolució, etc
bedoll
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…