Resultats de la cerca

Són més aviat de règim alimentari omnívor que no pas carnívor, i la seva dieta consta de glans, fruita i mel Les espècies holàrtiques presenten letargia hivernal, que pot durar fins a 6 mesos Són representats per cinc gèneres Ursus, Thalarctos, Helarctos , etc i vuit espècies, que ocupen Euràsia i Amèrica L’únic representant d’aquesta família als Països Catalans és Ursus arctos , actualment molt escàs, als Pirineus

A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…

En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són unides Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i l’articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical Tenen els sentits sobretot l’olfacte molt desenvolupats En els terrestres fissípedes les potes són fortes, i els dits, en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d’ungles sovint retràctils en els marins pinnípedes les extremitats s’han transformat i tenen una funció d’aletes Els carnívors s’alimenten principalment de carn, bé que en alguns són omnívors Són depredadors per excellència i reguladors de l’…

Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes…

Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats…

Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…