Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Louis Le Vau
Arquitectura
Arquitecte francès.
Primer arquitecte del rei 1654, treballà al Louvre i a les Tulleries des de l’any 1655 Féu també el castell de Vaux-le-Vicomte 1655-61 i el Collège des Quatre-Nations 1661-62 A partir del 1661 treballà constantment a Versalles En el seu estil tractà d’unir el classicisme tradicional francès amb el barroc italià
Tulleries
Palau
Palau de París, a la vora dreta del Sena, entre el Louvre i els Champs-Elysées.
Fou començat per PhDelorme s XVI i acabat s XVII per Ade Cerceau, LLe Vau i ALe Nôtre Durant el Primer Imperi fou restaurat per ChPercier i PFFontaine, els quals construïren també l’arc del Carroussel El palau, incendiat el 1871, fou enderrocat el 1882 Només en resten el pavelló de Flora i el de Marsan, i a l’indret que ocupava hi ha els jardins de les Tulleries
Vincennes
L’església del castell de Vincennes
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, a l’àrea suburbana oriental de París.
Situada entre el bosc homònim S i Montreuil N, constitueix un barri residencial, amb algunes indústries importants, com la d’aparells elèctrics, de material fotogràfic, de perfumeria, etc El castell actual fou edificat al s XIV, i la capella als s XIV-XVI El cardenal Mazzarino el féu reformar per LLe Vau Fou presó des del s XV al XVII, i el s XIX esdevingué arsenal Des del 1924 hi ha el Musée d’Histoire de la Guerre El 1738 hom hi fundà una manufactura de porcellana, que tingué activitat durant tot el s XVIII
Trianon

Petit Trianon
© Fototeca.cat-Corel
Palau
Nom de dos petits palaus construïts als jardins de Versalles.
Per encàrrec de Lluís XIV, JHardouin-Mansart edificà un palau, anomenat Gran Trianon 1686-87, format per dos cossos que formen hemicicle i s’uneixen per un peristil els jardins són obra de JLe Vau i ALe Nôtre En un bosquet proper, Lluís XV féu construir per AJGabriel un palau més petit, anomenat Petit Trianon 1762-66, obra d’una gran elegància i característica del retorn a l’antiguitat de la segona meitat del s XVIII Fou habitat per Maria Antonieta, que el féu envoltar d’un jardí a l’anglesa Hom ha donat també el nom de trianon als pavellons de jardí fets a imitació dels de…
Jehovà
Nom atribuït a Déu.
Consta de quatre lletres de l’alfabet hebreu יהוה conegudes com el tetragrama, que, llegides de dreta a esquerra, són iod, het, vau i het Transcrites a l’alfabet llatí i llegides en el mateix sentit, serien YHWH Corresponen a una forma derivada del verb havà , que significa 'esdevenir' La pronunciació Jehovà obeeix a la intercalació entre les quatre consonants dels signes vocàlics corresponents a la paraula hebrea Adonay , 'Senyor' La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover Una de les referències més…
François d’Orbay
Arquitectura
Arquitecte francès.
El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del…
Versalles

Palau i jardins de Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…
Christopher Wren
Arquitectura
Arquitecte anglès.
De família d’alts eclesiàstics, es dedicà als estudis científics, en fou professor a Londres i Oxford i esdevingué un dels matemàtics i astrònoms més importants del seu temps Arran del gran incendi de Londres del 1666, es lliurà de ple a l’arquitectura El seu projecte per a la reconstrucció de la City fou rebutjat per utòpic en canvi, li fou encomanada la reconstrucció de Saint Paul i de 51 esglésies més que havien estat devastades pel foc, que ell acomplí 1670-86 amb inventiva i una gran varietat de solucions alhora i amb agut empirisme, tant en l’ús d’esquemes basilicals, de ressò vitruvià…
Musée du Louvre

Piràmide de vidre a l’entrada del Louvre
© Colin Cushman/stock.xchng
Museu
Museu instal·lat a l’antic palau reial del Louvre, a París, a la vora dreta del Sena.
Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a PLescot i JGoujon 1546 la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, JLemercier i LLe Vau acabaren el Pati Quadrat, i ChPerrault féu la columnata ChPercier i PFontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el…
aranès
Lingüística i sociolingüística
Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…