Resultats de la cerca

Per exemple, un substantiu que, tot sol i pel context, adopta el valor d’un adjectiu

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…

Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina, és a dir,…

És collocada en la bordura, al cap o a la punta de l’escut Hom parla de divisa perfecta collocada generalment damunt el casc, la corona o el pavelló si és composta de cos figura emblemàtica i ànima llegenda Per exemple, la divisa dels reis d’Espanya té un sol per cos, i per ànima ' A solis ortu usque ad occasum ', per a indicar que el sol sempre tocava en llurs dominis

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…

El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…