Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sediment
Medicina
Pòsit format per la precipitació de matèries en suspensió en un líquid.
Hom parla especialment dels sediments urinaris per referir-se als dipòsits sòlids que apareixen a l’orina després d’un cert temps de romandre en repòs
neuromiotonia
Medicina
Síndrome neurològica paraneoplàstica definida com l’associació d’alteracions musculars, rampes, defectes de la relaxació muscular i hiperhidrosi.
A l’electromiograma apareixen salves perllongades de potencials d’unitats motores descarregant a una freqüència alterada La patogènia és autoimmune per producció d’anticossos patològics i els tumors que poden provocar amb més freqüència són el timoma i el càncer pulmonar de cèllula petita
hipertèrmia maligna
Medicina
Trastorn congènit que provoca crisis febrils com a resposta a l’administració d’anestèsics inhalants o relaxants musculars, o a una gran ingesta de cafeïna.
És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que…
malaltia de Caroli
Medicina
Malaltia congènita definida com la presència de dilatacions en els conductes biliars intrahepàtics.
Es pot associar amb poliquistosi renal i amb quists del colèdoc A les dilatacions hi ha estasi biliar i tan sols apareixen símptomes com ara dolor còlic i febre en cas de formació de litiasi i sobreinfecció bacteriana En alguns casos es poden arribar a formar abscessos i colangitis greus Al diagnòstic de certesa s’hi arriba mitjançant ecografia o colangiografia retrògrada L’única opció terapèutica amb intenció curativa és la cirurgia es practica una hepatectomia parcial que inclou els segments hepàtics afectats En cas d’afectació difosa de tot el fetge i complicacions reiterades…
trombofília
Medicina
Estat d’hipercoagulació susceptible de provocar una trombosi.
Està relacionada amb un ventall de fenotips diversos que condicionen el risc genètic de trombosi Les complicacions trombòtiques habitualment apareixen abans dels 45 anys i preferentment en el territori venós de les extremitats inferiors Cal sospitar la presència d’una trombofília en individus joves amb episodi trombòtic, en trombosis recurrents sense factors de risc identificables, en trombosis en territoris no habituals i sense causes identificables i en pacients que, tot i rebre el tractament anticoagulant per a una trombosi, en desenvolupen una altra El control dels malalts…
vair

S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base…
glucèmia
Medicina
Presència de glucosa en la sang.
Normalment la sang en conté una xifra constant, que segons el mètode amb què és feta la determinació mètodes químics o enzimàtics oscilla entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total Per damunt d’aquesta xifra hom parla d' hiperglucèmia , i per sota, d' hipoglucèmia La hiperglucèmia s’esdevé sobretot per manca d’insulina diabetis mellitus o per excés d’altres hormones com els corticoesteroides, el glucagó, l’hormona de creixement, l’aldosterona, etc La hipoglucèmia és deguda sobretot a un excés d’insulina i a deficiències dels antagònics de la insulina Per a la diagnosi…
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la ciència.
Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…
,
Onofre Esquerdo i Sapena
Heràldica
Genealogia
Història
Erudit, genealogista, historiador i heraldista.
Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus treballs…
, ,
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…