Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
música de Lucerna
Música
Música desenvolupada a Lucerna (Suïssa).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de Sant Llogari, fundat al segle VII, i durant la Reforma fou un bastió del catolicisme La Schola Cantorum , les primeres notícies de la qual són del 1271, comptà al llarg dels segles XIV i XV amb mestres d’una certa categoria, com Anton Vogt i Peter Brunnenstein El 1633 un incendi destruí l’església i tots els documents relacionats amb l’activitat musical durant l’Edat Mitjana Els jesuïtes, que eren presents a Lucerna des del 1574, havien assumit la direcció de totes les escoles i eren els principals protagonistes en l’àmbit musical…
eolífon
Música
Instrument musical que imita el so del vent, emprat en algunes obres simfòniques, com Don Quixote, de Richard Strauss.
poema simfònic
Música
Peça de música instrumental, destinada generalment a l’orquestra, i amb una finalitat descriptiva o narrativa.
La forma del poema simfònic és totalment lliure pel que fa a la quantitat de moviments i estructura interna, però sol centrar-se a l’entorn d’un tema principal un personatge Till Eulenspiegel, de Strauss, un lloc Il vecchio castello , o Quadres d’una exposició , de Musorgskij, i fins i tot una obra literària o pictòrica FLiszt fou el creador del gènere derivat de la música programàtica amb Ce qu'on entend sur la montagne 1848 s’han destacat també Musorgskij Una nit a la muntanya pelada , Rimskij-Korsakov Antar , BSmetana Má Vlast , César Franck Le chasseur maudit , 1882 i, sobretot,…
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels…
música descriptiva
Música
Música que imita o representa determinats processos físics o psíquics, com per exemple el tro, la tempesta, el cant dels ocells, la desesperació, entre molts d’altres.
Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de tenir forçosament elements…
opéra-comique
Música
Tipus d'òpera lleugera, amb parts cantades i parts parlades, que aparegué a París cap a l’inici del segle XVIII, com a conseqüència de la proliferació dels teatres de fira dels afores (no es podia fer teatre musical dins de la ciutat, pel privilegi exclusiu que hi tenia l’Acadèmia Reial de Música -Òpera de París-).
Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes 'comèdia barrejada amb arietes', gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart 1727-1772, amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran" El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com FAD Philidor i el való AM Grétry, que la feu evolucionar en…
estil heroic
Música
Conjunt de característiques que reuneixen les obres (especialment als segles XVIII i XIX) o els passatges musicals que, de manera explícita o no, fan referència a una narració de tipus èpic o exalten accions he roiques.
Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’…
meistersinger
Música
Poetes populars que formaven part d’un moviment literari i musical alemany dels segles XIV, XV i XVI.
El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on es podia…
sistema pentatònic
Música
Sistema musical basat en cinc notes.
Sèrie de quintes i els cinc modes pentatònics © Fototecacat/ Studi Ferrer La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o disminuït que es forma…
música de Chartres
Música
Música desenvolupada a Chartres (França).
La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat Amb el bisbe Fulbert 960-1028 esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses Segons l’estatut del 1127, la maîtrise , documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique , un maître de grammaire , els pueri chorales , els heuriers matiniers i un organista L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la ciutat, notable…