Resultats de la cerca

D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’introduí a la…

Les seves melodies, d’una gran varietat i expressivitat, formen tres grans agrupacions estrictament litúrgiques, hímniques i religiosofolklòriques Tret d’algunes interessants indicacions ecfonètiques particulars per a les lectures neotestamentàries, manquen totalment de notació escrita i són transmeses només per llei oral Molts dels himnes escrits van precedits d’unes paraules indicadores del to en què han d’ésser cantats Les principals formes responsarials són Mardd, Psali i Psalmos De les antifonals hi ha les anomenades Vôhem, Paralex, Hôs i les Theotokia L’estructura dels tons musicals…

La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i conegut és la Chanson de…

Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes 'comèdia barrejada amb arietes', gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart 1727-1772, amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran" El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com FAD Philidor i el való AM Grétry, que la feu evolucionar en…

Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la fi del s IX o…

Les primeres notícies sobre la vida musical de la ciutat daten del començament del segle XVI, amb la fundació de la Konfraternia Literacka Confraternitat Literària, que proveïa de cants litúrgics la parròquia de la catedral el diumenge i els dies de festa A l’església benedictina de Santa Anna es conserva el Psalterz Chrystusowy 'Saltiri de Crist', de Ladislaw de Gielniów mort el 1505, important recull de cançons de caràcter bàsicament popular El 1596 es cremà el castell reial de Cracòvia i la cort es traslladà a Varsòvia, que el 1611 es convertí en la capital La capella reial fou un nucli…

Un dels seus esquemes bàsics pot ser AbbaA La seva estructura musical és molt variable, en funció del nombre de versos i dels diferents acabaments de la secció b, i pot ser monòdic o polifònic Amb el nom francès de virelai i juntament amb el rondeau i la ballade , és una de les formes fixes característiques de la cançó profana de l' ars nova francesa del segle XIV, i és la que té una estructura més complexa, a mig camí de les altres dues Com en la ballade , el refrany és utilitzat com a tal, però alhora forma part de la cobla, de la qual és el darrer element melòdic, com passa en el rondeau…

Foren actius durant els segles XII i XIII i en els seus trets fonamentals formes, estil i temàtica seguiren els models dels trobadors, si bé se’n diferenciaren pel que fa a la llengua El repertori i la manera de fer del món trobadoresc s’estengué a les regions del nord de França com a resultat dels viatges dels mateixos trobadors i dels joglars i, també, a causa de l’entusiasme pel gènere d’alguns promotors poderosos com Elionor d’Aquitània, mare de Ricard Cor de Lleó Després d’un període florent a les corts del nord-est de França, i en part gràcies a la desaparició del moviment trobadoresc…

Els seus orígens són coreogràfics i possiblement nasqué en un medi eclesiàstic Sembla que les primeres manifestacions d’aquesta forma eren danses en cercle en les quals es cantava alternativament uns versos amb les seves tornades Començà a ser utilitzat amb una estructura molt similar a la definitiva pels trouvères , tot i que sobretot se n’han conservat exemples exclusivament literaris Alguns teòrics del segle XIII, com Jean de Grouchy, ja s’hi refereixen, i en destaquen el caràcter circular cantilena rotundellus , ja que comença i acaba de la mateixa manera Adam de la Halle…

El seu nom deriva etimològicament del terme provençal ballada En un principi es tractà d’una cançó, dansable i de caràcter popular, amb refrany Ben aviat, però, es convertí en un gènere estrictament literari i musical molt elaborat Les seves primeres manifestacions apareixen de manera incipient dins el repertori líric trobadoresc Adam de la Halle fou un dels primers compositors que n’escriviren En les ballades monòdiques del francès Jeannot de l’Escurel és on s’aprecien per primer cop diferències respecte a la resta de formes de la chanson , però fou sobretot durant el període de l' ars nova…