Resultats de la cerca
Es mostren 1352 resultats
Píndar
Música
Poeta grec.
Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara…
Franz Beidler
Música
Director d’orquestra alemany, casat amb Isolde, filla de Cosima Liszt i, suposadament, de R. Wagner, tot i que aquest no la reconegué com a tal.
Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat…
Eduard Napravník
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Anà a Peterburg el 1861 hi dirigí l’orquestra particular del príncep Iussupov i, des del 1869, la de l’Òpera Imperial, on succeí Liadov Hi dirigí més de 4 000 representacions i les principals estrenes d’òperes russes Escriví òperes, quatre simfonies, música de programa, etc Čajkovskij li dedicà la seva òpera La donzella d’Orleans 1881
Alejandro Monestel
Música
Compositor, organista, pedagog i mestre de capella costa-riqueny.
Es formà a la seva ciutat natal sota el mestratge de P Jiménez, J Campabadal i E Osuna Com la majoria de músics americans del seu temps, prosseguí els estudis a Europa, en el seu cas al Conservatori de Brusselles, entre el 1881 i el 1884, amb A Mailly En retornar a Costa Rica, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de San José En vista de les dificultats per a desenvolupar-hi la seva carrera, el 1901 marxà als EUA Allí treballà com a organista i director de capelles a Long Island, Nova York i Nova Jersey i tant la seva obra com la seva tasca docent hi…
Ludwig Václav Lachnith
Música
Compositor bohemi.
Fou deixeble del seu pare, amb qui estudià violí, clavicèmbal i trompa El 1768 era al servei del duc de Zweibrücken, el qual, el 1773, li donà permís per a anar a París a interpretar un dels seus concerts per a trompa al Concert Spirituel Sembla que s’hi quedà més temps del previst i que hi estudià amb FA Philidor Durant la Revolució s’exilià de la capital francesa, però hi tornà el 1801 Les obres escèniques són la part més coneguda del seu catàleg, sobretot els pasticcii , com la famosa adaptació de La flauta màgica de WA Mozart, i d’altres en…
Lupus Hellinck
Música
Compositor flamenc.
Fou nen de cor a Sant Donat de Bruges entre el 1506 i el 1511 Poc després, l’any 1513, hi retornà com a sagristà i s’hi mantingué fins el 1515 Després d’ordenar-se de sacerdot, hi ingressà com a cantor el 1519 L’any 1521 s’ocupà del magisteri de capella a Notre Dame de Bruges, càrrec que exercí fins el 1523 Des d’aquest moment fins a la data de la seva mort es responsabilitzà de la direcció del cor de Sant Donat La major part de la seva obra està constituïda per composicions sacres S’han conservat tretze misses de paròdia, la part més substancial de la…
Renata Tebaldi
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Formada al Conservatori Arrigo Boito de Parma, debutà a Rovigo 1944 amb el paper d’Elena a Mefistofele Toscanini la trià per al concert de reinauguració del Teatro alla Scala 1946 hi cantà sovint 1949-54 i 1959 i actuà per tot el món Londres, 1950 Nova York, 1954 i assolí una gran fama amb un ampli repertori verdià i verista Al llarg de la seva carrera enregistrà una trentena d’òperes completes, sovint amb Mario del Monaco , i una quinzena de discos de recitals Actuà amb regularitat a la Scala de Milà 1949-54 i fou membre estable de la Metropolitan Opera House de Nova York…
,
José Solana
Música
Organista i compositor aragonès.
Es desconeix on tingué lloc la seva formació musical Organista de la catedral de Sigüenza, obtingué el càrrec d’organista de la catedral de Toledo el 16 de desembre de 1677, però en prengué possessió el 19 de juliol de l’any següent, i hi romangué fins a la seva mort Es conserven poques obres seves, escrites per a orgue, tot i que hi ha notícies que compongué també per a veus i instruments
Titta Ruffo
Música
Nom amb què és conegut el baríton italià Ruffo Cafiero.
Format a Milà i a Roma, debutà en aquesta ciutat el 1898 amb Lohengrin , però es dedicà preferentment a papers verdians i veristes El 1903 debutà al Covent Garden de Londres i cantà per tot Europa i Amèrica Metropolitan de Nova York, 1922-29 A Barcelona debutà amb Hamlet , de Thomas 1908 hi actuà sovint amb Rigoletto 1908, 1910, 1912 i hi tornà encara amb Tosca en 1925-26 Enregistrà molts discs
Ramon Carnicer i Batlle
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fou membre del cor de la catedral de la Seu d’Urgell 1796 El 1806 passà a Barcelona, on estudià amb l’organista Carles Baguer La Guerra del Francès l’obligà a fugir a Maó en tornar-ne, fou enviat a Itàlia per la junta d’accionistes del Teatre de la Santa Creu 1815, i hi contractà una companyia d’òpera que actuà a Barcelona dirigida pel compositor Prieto Generali El 1818 el substituí en la direcció del teatre i s’hi féu remarcar com a compositor amb l’obertura escrita per a l’estrena a Barcelona 1818 d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i amb les òperes Adele di…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina