Resultats de la cerca

L’italià Marzio Conti n'és el director principal, i el fundador de la formació Gerard Claret manté la seva responsabilitat com a concertino director Al maig del 2008 estrenà la Simfonia andorrana , del compositor italià Sergio Rendine

Obra molt influïda per l’estil italià, inclou una cançó popular irlandesa i melodies folklòriques centreeuropees Ha restat al repertori internacional d’òpera

És considerada una de les obres més destacades del bel canto italià del segle XIX la dificultat del paper de la protagonista la sacerdotessa dels druides, Norma, enamorada del romà Pollione i rival d’Adalgisa fa que només pugui ésser interpretada per sopranos molt destacades

Malgrat que el contingut musical no és gaire dens, conté algunes troballes harmòniques que l’autor desenvolupà en obres posteriors i és un dels productes més típics del verisme o naturalisme operístic italià La seva autenticitat teatral n'ha fet l’òpera més popular de Puccini Ruggiero Leoncavallo escriví una òpera homònima Venècia 1897

És, en realitat, una noia raptada a Itàlia —país evocat en el lied Kennst du das Land wo die Zitronen blühn ‘Coneixes el país dels llimoners en flor', musicat per Beethoven, Schubert i Wolf, i traduït al català per Joan Maragall— pels zíngars i rescatada per Meister Basant-se en la seva història, A Thomas compongué una òpera homònima, amb llibret de M Carré i J Barbier 1866 fou estrenada a Barcelona el 1875

Fou fundada el 1952 per estudiants de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma, al voltant del seu mestre Remy Principe El violí solista, plaça ocupada successivament per Félix Ayo 1952-67, Roberto Michelucci 1967-72, Salvatore Accardo 1972-77, Pina Carmirelli 1975-1986 i Federico Agostini 1986, exerceix també funcions de direcció Hom els considera una de les principals formacions especialistes en barroc italià, per bé que han dut a terme nombroses interpretacions d’obres d’altres èpoques

Coneguda popularment per ‘Met’, el primer teatre Metropolitan Opera House fou construït a Broadway Criticat per les seves mancances escenogràfiques, fou enderrocat l’any 1966, que hom inaugurà, amb Anthony and Cleopatra de Barber, un nou teatre del mateix nom al Lincoln Center de Nova York, amb una capacitat per a 3 800 espectadors Inicialment s’hi conreà exclusivament l’òpera en italià estrenes de La fanciulla del West el 1910 i del Trittico el 1918, de Puccini, entre altres, després en alemany i, posteriorment, de manera definitiva, en la llengua de la producció original Hi actuen els…

Fundat amb el nom de Teatro de Oriente el 1708 per l’italià Bartoli, hom hi representà sobretot òpera italiana Tancat el 1777 per Carles III i enderrocat el 1818, el nou edifici reconstruït s’inaugurà el 1850 amb el seu nom actual Novament tancat el 1925 arran del seu estat de degradació, el 1966 fou reformat i transformat en sala de concerts fins que el 1988 hom decidí tornar-lo a convertir en un teatre d’òpera La seva capacitat se situa entre les 1 850 i les 2 000 places Abans d’aquest darrer tancament del Teatre Real, la ciutat de Madrid s’ha dotat d’un modern auditori on s’han traslladat…

La seva composició varia entre 3 i 30 components, fet que possibilita que pugui abordar un ampli repertori, centrat molt especialment en obres dels ss XVII i XVIII El 1994 aconseguí diversos premis internacionals gràcies a l’enregistrament discogràfic de Les quatre estacions , de Vivaldi, al qual seguiren altres èxits, com la gravació d' Il cimento dell’armonia e dell’inventione 1995 un recital de concerts de Vivaldi, amb la collaboració de Christopher Coin 1996 els Concerts de Brandemburg 1997, de JSBach, i un disc amb obres de Biber i Locke 1998 El 2001 aconseguiren el Grammy al millor disc…

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…