Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Quincy Porter
Música
Compositor nord-americà.
Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of…
Pierre Schaeffer
Música
Teòric i compositor francès.
Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant…
Percy Goetschius
Música
Pedagog de música nord-americà.
Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també…
Guillaume Dufay
Música
Compositor francoflamenc.
El 1420 era a Rímini al servei dels Malatesta Prosseguí la carrera a la cort pontifícia i a les corts de Ferrara, Savoia i Borgonya El 1436 el papa li atorgà una canongia de la catedral de Cambrai Fou un ordenador i aclaridor de la música profana definí els diversos gèneres musicals, llurs relacions i estil propi En música religiosa establí un pla musical per a l’ordinari de la missa missa cíclica i li donà unitat a base d’un sol i únic cantus firmus Usà per primer cop el fals bordó La seva balada Se la face ay pale fou el primer cantus firmus d’origen profà Les seves misses…
Maria Espinalt i Font
Música
Soprano.
Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els…
,
Vincent Persichetti
Música
Compositor, director i pedagog nord-americà.
Estudià piano, orgue i contrabaix Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia 1941-47 i a la Juilliard School des del 1947 La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent La seva Simfonia número 6 1956, per a banda de vent, és una obra encara de repertori Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més simple fins a la…
organografia
Música
Sinònim d'organologia.
És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir que, a l’…
courante
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs ternari, d’origen italià o francès.
JS Bach Suite anglesa núm 4 en fa M , BWV 809, III Courante fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Sol ser de forma binària i tenir el començament anacrústic Sorgida al segle XVI, segurament com a varietat de la branle , al segle XVII s’incorporà a la suite barroca com a segona dansa, després de l’ allemande Th Arbeau Orchésographie , 1588 en descriví detalladament la coreografia i M Mersenne Harmonie Universelle , 1636 la definí com " une course sautelante d’allées et venues " Al llarg del segle XVII la seva evolució estigué marcada per la progressiva diferenciació estilística…
partitura coreogràfica
Música
Anotació dels moviments i gestos de la dansa ordenats segons un sistema específic per mitjà de símbols.
Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de…
Escola de Viena
Música
Nom amb què és conegut el grup de compositors format per Franz Joseph Haydn, Wolfang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven.
L’any 1961, en el Congrés de Musicologia de Nova York, es definí el terme Classicisme com la sèrie de trets característics compartits per la música d’aquests compositors Tot i que cap dels tres compositors esmentats no nasqué a Viena, el fet que les seves carreres es desenvolupessin molt sovint a la capital austríaca feu que la musicologia moderna acabés batejant l’escola amb el nom d’aquesta ciutat La creació, al principi del segle XX, de l’anomenada Segona Escola de Viena , d’A Schönberg, A Berg i A Webern, és la causa que sovint se l’anomeni Primera Escola de Viena Els seus…