Resultats de la cerca

Format per Mark Knopfler guitarra i veu, líder de l’agrupació i considerat un dels millors guitarristes dels anys vuitanta, el seu germà David guitarra, John Illsley baix i Pick Withers bateria, començaren amb una música austera, influïda pel blues i el rock de JJ Cale, el fraseig de Bob Dylan i el jazz , el country i el rock progressiu Amb els àlbums Comuniqué 1979, Love Over Gold 1982, el doble en directe Alchemy 1984 i, sobretot, Brothers in Arms 1985, aconseguiren grans èxits internacionals Knopfler també feu bandes sonores i produí alguns discos de músics com Bob Dylan…

Estudià clarinet, piano i finalment baix elèctric A quinze anys començà a treballar al grup de soul Harlem River Drive Després entrà a la banda del bateria Lenny White, i a continuació començà la seva activitat com a músic d’estudi a Nova York, treballant amb Grover Washington Jr, Roberta Flack i Aretha Franklin, entre molts d’altres Del 1980 al 1982 treballà amb Miles Davis Poc després s’estrenà com a productor amb David Sanborn, mentre publicava Suddenly , el primer disc amb el seu nom El 1986 produí el disc Tutu de Miles Davis, on també compongué, arranjà i tocà diversos…

Estudià al Conservatori de Berlín amb W Gmeindl i A von Zemlinsky, i a l’Accademia di Santa Cecilia, a Roma, amb O Respighi i A Casella El neoclassicisme italià fou molt important en la seva formació S’establí als Estats Units el 1946, si bé desenvolupà la major part de la seva tasca com a pianista i director a Itàlia Com a compositor treballà dins la tradició tonal, però la seva obra deixa entreveure l’impacte que A Schönberg li produí Escriví nou òperes que s’adhereixen als ideals del segle XIX, amb un cert lirisme expressionista, i que, sense deixar la tradició europea,…

Feu estudis musicals a la International University de San Diego i es donà a conèixer en papers còmics a la televisió, en la sèrie televisiva In Living Colour 1991 Jim Carrey, i en 1996-2001 produí i protagonitzà la comèdia The Jamie Foxx Show L’any 1994 enregistrà el disc Peep This Debutà en el cinema amb Toys 1992, de B Levinson De la seva filmografia destaquen Any Given Sunday 1999, d’O Stone, per a la qual també compongué i interpretà dues cançons de la banda sonora, i Ali 2001, de Michael Mann L’any 2004 Foxx coprotagonitzà amb Tom Cruise el drama Collateral , de M Mann, i…

El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així,…

Estudià a la Royal Academy of Music i fou violinista de la Royal Italian Opera en 1848-49 Home de múltiples interessos, al principi dels anys cinquanta del 1800 viatjà a Itàlia i estudià cant a Milà Debutà a Verona el 1854 amb el nom artístic d’Enrico Mariani Altra vegada a Londres, i després d’un rotund fracàs en la seva aparició durant una representació de Masaniello , decidí dedicar-se exclusivament a tasques empresarials Així, el 1861 produí al Lyceum Theatre l’òpera de G Verdi Un ballo in maschera , amb gran èxit de públic Al llarg dels anys assumí la direcció de diversos…

Aparegué a mitjan s XVIII, i consistia en la declamació del text sobre un fons musical instrumental L’obra més característica d’aquest gènere és Pygmalion 1762, de Jean-Jacques Rousseau, que fou interpretada per tot Europa i influí sobre JABenda Alguns compositors romàntics l’utilitzaren com a procediment La seva penetració als Països Catalans tingué lloc a la primeria del s XIX, com una avançada del drama romàntic, a partir de texts de Kotzebue, Ducange, Delavigne, Jephson, etc, traduïts al castellà Antoni de Gironella n'escriví uns quants, també en castellà Cristina o el triunfo del talento…

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…

El 1758 anà a París i ingressà en una banda militar com a intèrpret de trompa Més tard tocà el mateix instrument en diverses orquestres parisenques, com ara la de la Comédie-Française, la de l’Òpera i la del Concert Spirituel També fou intèrpret d’arpa i trombó, instruments que tocà com a membre de l’orquestra de l’Òpera de París La primera incursió de Jean-Georges Sieber en el món editorial es produí pels volts del 1770 o el 1771, quan s’associà amb un tal Fischer i comprà l’editorial Huberty L’experiència, però, resultà un fracàs i després d’això s’establí pel seu compte El seu…