Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
empfindsamkeit
Música
Nom d’un corrent estètic (traduïble per ’sensibilitat') sorgit al nord d’Alemanya durant els inicis del Classicisme, i que és considerat com un precursor de l'Sturm und Drang.
El seu objectiu era la manifestació directa i subjectiva de les emocions, expressades musicalment mitjançant textures homofòniques senzilles, melodies de periodicitat simple, abundància de cromatismes i ornaments especialment appoggiature i un ús generós de les possibilitats dinàmiques També anomenat empfindsamer stil 'estil sentimental', tingué en la figura de CPE Bach un dels seus màxims exponents
música d’Alemanya
Música
Música desenvolupada a Alemanya.
Tant la música culta com la música popular produïda a l’estat d' Alemanya mantenen estretes interrelacions amb totes les manifestacions musicals produïdes al territori de llengua alemanya format per Alemanya, Àustria i diversos cantons suïssos, i per tant són freqüents les referències a la música de l’antic imperi austríac i l’Estat austríac actual Àustria Música culta Durant tota la seva història, la música de tradició culta a Alemanya ha combinat l’assimilació d’elements externs amb un caràcter molt particular A més, s’observen marcades diferències entre les àrees del país El fet que…
música d’Itàlia
Música
Música desenvolupada a Itàlia.
Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…
música de França
Música
Música desenvolupada a França.
Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…
stile moderno
Música
Expressió aplicada a la composició d’estil antitètic al de l'stile antico.
Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori
stile antico
Música
Expressió emprada per a definir la música que imita l’estil arcaic de G. P. da Palestrina usat en les composicions musicals des de l’inici del segle XVII fins entrat el XVIII.
A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició contrapuntística La…
paròdia
Música
Obra que utilitza material procedent d’una altra obra o bé de més d’una en un sentit humorístic.
Sovint es fa un ús distorsionat d’aquest material per a obtenir un resultat de caràcter satíric La simple substitució d’un text per un altre de caràcter oposat per exemple de sagrat a profà rep el nom de contrafacció
teoria dels afectes
Música
Teoria que s’ocupa de les passions i emocions que agiten l’ànima humana i que sorgí d’un interessant debat present en la història d’Occident des de l’antiguitat grega.
Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la divisa del…
concitato
Música
Terme utilitzat per C. Monteverdi (stile concitato) per a referir-se a un estil de recitatiu basat en nombroses repeticions ràpides de notes (de manera semblant al tremolo) que buscava un efecte dramàtic d’excitació en la música.
Monteverdi l’emprà en obres com l’òpera Combattimento di Tancredi e Clorinda 1624 i en els Madrigali Guerrieri et Amorosi 1638 Alguns compositors posteriors fins al principi del segle XVIII imitaren aquest estil