Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia servir per a…
diàleg
Música
En la música vocal dels segles XVI al XVIII, versió musical d’un text dialogat que, amb acompanyament instrumental o no, era cantat per dos o més solistes, solista i cor o, fins i tot, dos o més cors.
Emprada ja en la frottola i el madrigal, la tècnica del diàleg trobà en el recitatiu d’òpera un terreny especialment fèrtil Parallelament es desenvolupà el diàleg amb text religiós, molt utilitzat en la cantata i l’oratori, sobretot pels compositors alemanys JH Schein, S Scheidt, H Schütz i JS Bach Per extensió, el terme s’aplica també fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
consort song
Música
Expressió emprada modernament pels estudiosos per a anomenar una forma de cançó anglesa característica del final del segle XVI i el principi del XVII, per a veu solista o diverses veus i acompanyament instrumental, sovint a càrrec d’un consort de violes de gamba.
Si el text era religiós, era anomenada anthem consort anthem Amb la introducció del cor, la forma de l' anthem consort s’amplià i sorgí l’anomenat verse anthem L’origen de la consort song és incert, però les mostres més antigues que es conserven són les que apareixen en una collecció manuscrita retrospectiva que data del 1580, tot i que segurament havien estat compostes amb anterioritat
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…
chanson
Música
Cançó polifònica profana, de caràcter líric, cantada bàsicament en francès, que es desenvolupà al llarg de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…
catch
Música
Composició vocal, en forma de cànon a tres veus -generalment masculines, a l’uníson o a l’octava-, molt popular a Anglaterra entre els segles XVI i XVIII.
Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de la seva mort 1658 Entre…
canzone
Música
Al Renaixement italià, breu composició vocal de caràcter profà i arrel popular.
Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca…
canti carnascialeschi
Música
Terme genèric que abraça diferents tipus de cançons polifòniques, com ara les anomenades mascheratas, carri i triomfi, interpretades a les festes de Florència entre el final del segle XV i l’inici del XVI.
Aquesta mena de peces s’interpretaven durant les festes de carnaval i, també, a les del Calendimaggio 1 de maig i Sant Joan, patró de Florència
chace
Música
Composició vocal francesa a tres veus del segle XIV de temàtica relacionada amb la caça.
Molt semblant a la caccia italiana, es tracta igualment d’un cànon, però en la chace les tres veus són canòniques Se n’han conservat molt pocs exemples En el Llibre Vermell de Montserrat hi ha tres peces d’aquest tipus que reben el nom de caça G Machaut denominava chace les seccions canòniques del seu lai a tres veus Je ne cesse de prier