Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
himne
Música
Composició poeticomusical, de ritme impetuós i solemne, que exalta accions i ideals d’un poble, d’una comunitat o d’un partit.
En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen en…
himne
Música
En el cristianisme, poema de lloança cantat en honor de Déu i, per extensió, de la Mare de Déu o dels sants.
A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…
liederspiel
Música
Tipus d’entreteniment dramàtic cantat, popular a l’Alemanya del segle XIX, en el qual un seguit de cançons -amb música composta expressament sobre poemes preexistents- s’inclouen dins una obra dramàtica.
El creador i impulsor principal d’aquest gènere fou JF Reichardt D’aire popular, les cançons prescindien generalment d’acompanyaments difícils, conjunts, cors o bé estructures complexes Cap a la dècada del 1830 el terme es feia servir ja d’una manera més lliure L' opéra-comique Die Heimkehr der Fremde 'El retorn a la llar de l’estranger', 1829, de F Mendelssohn, o l' Spanisches Liederspiel ' Liederspiel espanyol', opus 74 1849, de R Schumann, en són dos bons exemples
nota pien
Música
Nota ornamental que ocupa una funció secundària en un sistema musical.
Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música
ṭab'
Música
Terme àrab que significa caràcter, naturalesa o temperament.
Estretament vinculat a la nūba , el ṭab' representa el fonament modal de tot el repertori poeticomusical d’origen andalusí música andalusina A l’igual del maqām en el sistema modal oriental, cada ṭab' té un nom d’origen àrab ṭab’mazmum o persa sika i designa un sistema de fórmules melòdiques característiques, més que no pas una gamma fixa En el sistema modal marroquí existeix una classificació dels ṭubû' -plural de ṭab' -, denominada Šaǧarat al-ṭubû' 'Arbre dels ṭubû ', que representa aquest sistema en forma d’un arbre simbòlic en el qual els ṭubû' són agrupats en cinc de principals i…
nūba
Música
Forma poeticomusical, la més important del repertori magribí d’origen andalusí (música andalusina).
L’estructura i l’estil de la nūba depenen i varien segons si es tracta del repertori marroquí, algerià o tunisià Pel que fa a la part poètica, es basa en textos àrabs literaris, com la moaixakha o la cassida, o dialectals, com el zajal La part musical de la nūba s’elabora a partir del sistema modal anomenat ṭab' A cada nūba correspon un ṭab' La comparació que s’ha establert entre la nūba i la forma suite característica de la música europea es fonamenta en el fet que tant l’una com l’altra són constituïdes bàsicament per cinc moviments vocals i instrumentals, mesurats rítmicament, que formen…
lied polifònic
Música
Principal forma de composició polifònica profana a Alemanya durant el Renaixement.
Escrita a tres o quatre veus, es basa en una melodia provinent d’una cançó popular volkweise o cortesana hofweise Normalment aquesta melodia era cantada per la veu del tenor tenorlied i les tècniques contrapuntístiques utilitzades havien estat directament heretades dels compositors francoflamencs Els precedents més importants es poden trobar al principi del segle XV, en les composicions a dues i a tres veus de l’anomenat Monjo de Salzburg i d’Oswald von Wolkenstein Durant la segona meitat del mateix segle aparegueren les primeres antologies que contenen lieder polifònics Lochamer…
maneta

Maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori que hi ha en alguns instruments cordòfons o mecànics per a accionar un mecanisme de rotació.
En alguns casos, situada en un extrem de la caixa, fa voltar una roda que fricciona les cordes viola de roda, cosa que permet una continuïtat de so semblant a l’efecte de l’arquet En molts instruments mecànics, l’acció de la maneta posa en funcionament un mecanisme de producció de sons programats mitjançant corrons amb punxes, plaques o cintes perforades, les quals activen els sons de diversos generadors, làmines caixa de música, tubs d’orgue o cordes d’una cítara En altres instruments mecànics, serveix per a donar corda al ressort que subministra l’energia per al funcionament de tot el…
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt sacre al…