Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara…
Hermann Finck
Música
Compositor, organista i teòric alemany.
Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchton Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556, on…
Edmund H orace Fellowes
Música
Musicòleg i editor anglès.
Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i…
Henry George Farmer
Música
Musicòleg, orientalista i director britànic.
Es formà musicalment en l’estudi del piano, el violí i l’orgue Participà en diverses orquestres com a violinista, clarinetista i trompista, i en fundà i dirigí d’altres Feu una traducció de La musique arabe , de Salvador Daniel, i això l’incità a estudiar més profundament aquest tema a la universitat A partir d’aleshores es dedicà a l’estudi de la música oriental, àmbit en el qual feu contribucions molt importants Amb History of Arabian Music to the XIII Century 1929 obtingué una gran reputació com a especialista en aquest vessant de la musicologia Del 1947 al 1965 fou vicepresident de la…
Roland Barthes
Música
Filòsof i crític francès.
Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…
tropari
Música
En la tradició bizantina, text poètic per a ser cantat en la litúrgia, equivalent, en part, a l’antífona llatina.
Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden…
inversió
Música
Versió per a moviment contrari d’un tram melòdic.
La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat , vol 1, fuga VI…
musicografia
Música
Disciplina l’objectiu de la qual és escriure sobre una temàtica musical generalment ja investigada i publicada.
La freqüent absència de rigor científic en aquest tipus de publicació ha ocasionat el descrèdit de la disciplina D’altra banda, els seus principals objectius han estat assumits per la historiografia musical i la musicologia Al nostre país ocupà un lloc relativament important mentre la música i la seva història no eren presents a la universitat com a disciplines acadèmiques No obstant això, segueixen publicant-se treballs descriptius o informatius, a la manera de monografies i articles de premsa o revistes, l’objectiu dels quals és, basant-se en els resultats de la recerca,…
làmina d’acer amb arc
Música
Instrument que consisteix en una làmina d’acer flexible, grossa i ampla que vibra com una llengüeta quan hom la frega amb un arc (per exemple de violoncel) o la colpeja amb una maceta folrada de tela.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a…
mateixa
Música
Dansa que forma part de l’anomenat ball pagès mallorquí.
Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota , bé que de moviment més suau i moderat Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies cornamusa, flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón , la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos copeo Als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina