Resultats de la cerca

Estudià a Zuric, Ginebra i Viena El 1949 debutà a Salzburg amb el paper de Tirèsies en l’estrena d' Antigonae , de C Orff En 1952-74 formà part de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, activitat que compaginà amb l’actuació sovintejada a teatres i festivals operístics d’arreu del món, entre els quals destaquen els de Glyndebourne 1956, Salzburg 1961 o el Lyric Opera of Chicago 1966 Especialitzat en els papers de tenor líric de compositors com WA Mozart, destacà també cantant la part de l’evangelista de les passions de JS Bach, que enregistrà en disc El seu repertori fou molt variat i…

A Berlín fou deixeble de la soprano Lilli Lehmann i el 1913 debutà a la Deutsche Oper de la mateixa ciutat, on romangué durant deu anys El 1923 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York interpretant el Walther de Tannhäuser , i posteriorment hi estrenà les versions americanes de Jen°ufa L Janácek i Die ägyptische Helena R Strauss, entre d’altres Entre el 1926 i el 1930 interpretà diversos personatges wagnerians al Covent Garden de Londres Fins el 1937, any de la seva retirada, aparegué assíduament a l’Òpera Bavaresa i a l’Òpera de Viena, a més d’altres teatres…

De formació autodidàctica, debutà a Stuttgart amb Der Evangelimann 'El recitador d’evangelis', de W Kienzl Entre el 1908 i el 1912 cantà a Lübeck i Stuttgart, i el 1913 fou contractat a l’Òpera de Munic, on debutà en el paper titular de Lohengrin , de R Wagner El 1917 cantà a l’estrena de Palestrina , de H Pfitzner, sota la direcció de B Walter S’especialitzà en el repertori mozartià, que sovint interpretà amb la seva dona, la soprano Maria Ivogün Combinà les òperes de Mozart amb títols d’autors contemporanis i obres de R Wagner, CM von Weber i ChW Gluck Colpit per dos accidents, encara…

Installat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París 1966, on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch Gounod, G Verdi, G Donizetti i Ch Bizet La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle 1968, Nova York a partir del 1971-, a Itàlia -Nàpols 1989- i a l’Estat espanyol Es presentà en diverses ocasions al Gran…

Estudià música i cant a Roma, on el 1936 debutà com a Herald Lohengrin Després de la Segona Guerra Mundial, fou contractat a l’Òpera de Viena 1946, i dos anys més tard es presentà al Festival de Salzburg com a Fígaro Les noces de Fígaro i s’especialitzà en papers mozartians Entre el 1948 i el 1961 cantà a la Scala de Milà Es destacà en el repertori de G Puccini i G Verdi, i també en papers còmics d’òperes de G Rossini i G Donizetti Gran actor, actuà a les principals sales d’òpera europees i participà en nombrosos enregistraments El 1986 aparegué per última vegada al Gran…

Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el 1647, el substituí com a…

Estudià música amb Friedrich Schorr i debutà el 1950 com a Sorel en l’estrena de The Consul GC Menotti a Filadèlfia Entre el 1953 i el 1955 formà part de la companyia de la New York City Opera El 1955 es presentà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a Chicago El 1959 cantà Don Carlo al Teatro alla Scala de Milà i Rigoletto al Metropolitan de Nova York, escenari on aparegué repetidament fins el 1987 Alguns anys després enregistrà Rigoletto amb J Sutherland També cantà a Viena, al Covent Garden de Londres, a Florència, a Roma i a Buenos Aires 1960-72 El 1983 coprotagonitzà la…

Inicià l’activitat musicològica el 1912, encoratjat pel seu amic i mestre Salvatore di Giacomo Recollí informació sobre la història de la música i sobre la vida teatral i artística a Nàpols, centrant-se especialment en els segles XVII i XVIII Amb aquesta tasca feu importants contribucions al coneixement de la història primerenca de l' opera buffa , al de la família Scarlatti i al dels compositors NB Logroscino, A Sacchini i D Cimarosa, entre d’altres, i també sobre els organistes napolitans d’aquests segles Part de la seva recerca aparegué com a Breve storia del teatro di corte e…

Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El…

Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap…