Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Josep Maria Úbeda i Montes
Música
Organista, compositor i pedagog valencià.
Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres pedagògics fins ben avançat el segle XX Contribuí a la reforma del repertori religiós i a la recuperació d’obres organístiques dels segles XVII i…
Josep Maria Úbeda i Montes
Música
Músic.
Deixeble de Pérez Gascón Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys És autor de motets i altres obres polifòniques És considerat el darrerrepresentant de l’escola valenciana d’orgue
Joaquín Sabina
Música
Cantant i compositor andalús.
Considerat un dels màxims exponents de la cançó d’autor espanyola, el seu treball destaca per la crònica urbana i l’alt contingut poètic Des del seu debut discogràfic, Inventarios 1978, ha editat Malas compañías 1980, La mandrágora 1982, Ruleta rusa 1984, Juez y parte 1985, En directo 1986, Hotel, dulce hotel 1987, El hombre del traje gris 1988, Mentiras piadosas 1990, Física y química 1992, Esta boca es mía 1994, Yo, mí, me, contigo 1996, 19 días y 500 noches 1999, que li valgué quatre premis Amigo l’any 2000, Dímelo en la calle 2002, Alivio de Luto 2005, Dos pájaros de un tiro 2007, amb J M…
Josep Mauri i Esteve
Música
Compositor.
Anà de petit a l’Havana, on estudià amb F Úbeda Més tard fou deixeble de R Revagliatti i Anselmo López El 1874 estrenà la sarsuela El sombrero de Felipe II Actuà com a violinista a Europa i Amèrica residí a Madrid on tocà a l’orquestra del Teatro Real, a Colòmbia i a Cuba Deixà l’òpera La esclava , sarsueles i obres per a piano i simfòniques
Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València
Música
Institució fundada el 1879 per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat…
,
Joan Baptista Guzmán i Martínez
Música
Nom que prengué el músic Manuel Guzmán i Martínez en ingressar a Montserrat.
Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor…
Rafael Martínez i Valls
Música
Compositor valencià.
Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor…
Josep Mauri i Esteve
Música
Compositor, director, violinista i pedagog valencià, descendent d’una família de músics valencians que s’establiren a Cuba a partir del 1856.
Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el…
Marià Baixauli i Viguer
Música
Compositor, mestre de capella, musicòleg i folklorista valencià.
Vida Es formà, com a escolà de la catedral de València, sota el mestratge de Josep Maria Úbeda També rebé algunes lliçons de Salvador Giner Actuà com a mestre de capella de la catedral de Tortosa fins que el 1893 guanyà la plaça de Toledo i substituí Ciríaco Jiménez Ugalde Poc després ingressà a l’orde dels jesuïtes i esdevingué organista a València Collaborà amb F Pedrell i JB Guzmán en la recuperació de la música polifònica del Renaixement hispànic Realitzà un ampli estudi de les obres musicals de sant Francesc de Borja, entre les quals descobrí un drama litúrgic representat a…
Joan Baptista Guzmán i Martínez
Música
Compositor, organista, musicòleg i mestre de capella valencià.
Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques…