Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el de membre del…

Començà els seus estudis a l’Escuela Nacional de Música amb M Leoncio Rodríguez, J Lorenzo Llamozas violí i Vicente Emilio Sojo composició musical El 1930 participà com a violinista en la fundació de l’Orquesta Simfónica de Veneçuela, que dirigí del 1947 al 1959 El 1944 fou becat per a realitzar estudis de composició i direcció a la Universitat de Columbia El 1961 fundà i dirigí el Conservatorio Nacional de Música Juan José Landeta, on exercí de professor de composició, tot promovent la càtedra d’electroacústica Fundà i dirigí l’Orfeón Obrero JM Olivares, dirigí la Banda Obrera de Caracas i…

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…

Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort Visqué en una gran pobresa Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos La seva peça més coneguda és el motet Popule meus 1801, per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent Autor també d’himnes i motets en castellà En premio a tus virtudes , 1802, hom ha considerat la Missa en re 1810 i el Miserere per a quatre veus les seves obres de més…

Era membre d’una família de tradició musical i estudià guitarra, violí i harmonia a Granada Prosseguí els seus estudis a Madrid, on fou deixeble de l’operista Conrado del Campo, i més tard viatjà a París i estudià amb Gédalge A divuit anys fundà el Trio Ibèria per a llaüt, bandúrria i guitarra, amb el qual realitzà diferents adaptacions d’obres espanyoles i donà concerts arreu d’Europa Collaborà amb C del Campo, però l’inici de la Guerra Civil interrompé la seva carrera compositiva, molt marcada pel nacionalisme andalús Després del conflicte bèllic es va dedicar a compondre molt més…

Estudià a Buenos Aires amb O Castronuovo, E Leuchter i C de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París A la capital francesa fou alumne de N Boulanger, V Perlemuter, M Long i Y Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i collectius menys afavorits Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de JS Bach o L van Beethoven combinades amb músiques…

Columnista de Tele-estel , Tele-exprés i Serra d’Or els anys seixanta, i d’ El Correo Catalán i Mundo Diario i crític musical de la revista Fotogramas  els setanta, fundà i dirigí la revista Vibraciones 1974 Creà diversos programes de ràdio a la Cadena SER, Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio A la televisió es donà a conèixer com a guionista i presentador del programa Musical Express de Televisión Española  1980-83, des del qual difongué les tendències aleshores més actuals del pop  i el rock tant internacional com de l’Estat espanyol Posteriorment, a TV3  dirigí i presentà, entre d’…

A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid composició i virtuosisme de piano, abans de fer-ho a Viena direcció d’orquestra, ciutat on fou deixeble de H Swarowsky i on es doctorà el 1971 El mateix any assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio  de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat També fou convidat a…

Gràcies a un gran talent innat i a un gran esforç, superà una coixesa que li dificultava la interpretació Es formà al Conservatori de Música de Barcelona amb Jordi Torras, Mercè Roldós i Joan Massià Posteriorment assistí als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klein i Gerald Moore Actuà en nombrosos festivals de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqués, s’Agaró i Torroella de Montgrí, i tingué presència internacional al costat de notables instrumentistes, com el flautista Jean-Pierre Rampal, els violoncellistes Radu…