Resultats de la cerca

Després dels seus primers estudis musicals al College de Long Beach es graduà a la Universitat de Califòrnia Es destacà en una gira de concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i l’any 1967 debutà a l’Òpera de Viena interpretant el paper de la Reina de la Nit de La flauta màgica , de Mozart, sota la direcció de Josef Krips El 1985 debutà a Londres amb l' Alcina de Händel Considerada una de les millors sopranos de coloratura de la seva generació, contribuí al restabliment de les òperes de joventut de Mozart a les Setmanes Mozart de Salzburg sota la direcció de Leopold Hager A part…

Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que representessin…

Graduada a la Universitat de Nova York, amplià estudis a Europa amb A Augér i E Schwarzkopf i a l’Opera Center de la Juilliard School of Music de Nova York 1983-87 Debutà el 1989 a la New York City Opera La Bohème i el 1992 al Metropolitan Les noces de Fígaro Ha esdevingut una de les sopranes més destacades de la seva generació, molt especialment com a intèrpret de les òperes de W A Mozart Ha enregistrat nombrosos discs i el 1998 estrenà Streetcar Named , d’André Previn, a San Francisco Debutà el 2007 al Liceu amb Thaïs d’J Massenet El 2008 rebé el premi Polar, considerat el Nobel de la…

Es graduà en música a la Universitat de Nova York, estudis que posteriorment amplià a Potsdam, on es formà en tècnica vocal amb P Misslin Novament a Nova York, del 1983 al 1987 estudià a l’American Opera Center de la Juilliard School, activitat que compaginà amb cursos amb A Augér i E Schwarzkopf a Europa El 1989 debutà amb La bohème a la New York City Opera, i tres anys més tard ho feu al Metropolitan en el paper de la Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , personatge que interpretà amb èxit a San Francisco, Viena, Ginebra i Glyndebourne A partir d’aleshores es convertí en una de les…

Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de la contredanse…

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…