Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Giovanni Maria Bardi
Música
Humanista florentí, reconegut per la seva activitat com a mecenes, literat i compositor.
Rebé una bona educació literària i aviat es familiaritzà amb els clàssics grecs i llatins A l’entorn de l’any 1572, organitzà al seu palau de Florència una sèrie de trobades amb un grup d’erudits i artistes durant les quals es discutia sobre les característiques de la música i el teatre dels grecs antics Aquest grup, anomenat Camerata dei Bardi o Camerata Fiorentina , era integrat, entre d’altres, per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del científic Galileo Galilei, i els músics Jacopo Peri i Giulio Caccini, principals impulsors del moviment que donà lloc al naixement de la monodia lírica i…
Ottavio Rinuccini
Música
Poeta i llibretista italià.
Membre de la noblesa florentina, el seu primer recull poètic conegut és del 1579 Formà part de l’Accademia degli Alterati, i freqüentà el cercle artístic format pel comte Giovanni Maria Bardi, principal promotor de la Camerata Fiorentina, on fou concebuda l’òpera i d’on sorgiren els primers exemples d’aquest gènere Rinuccini collaborà amb Bardi en els textos dels intermedi en ocasió de les noces del gran duc Ferran I 1589, i el 1598 s’estrenà la que és considerada la primera òpera, Dafne , amb llibret de Rinuccini i música de Jacopo Corsi i Jacopo Peri Aquesta obra fou seguida, entre d’altres…
Giulio Caccini
Música
Compositor i cantant italià, anomenat també Giulio Romano.
Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613
Vincenzo Galilei
Música
Teòric, llaütista i compositor italià.
Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals…
Emilio dei Cavalieri
Música
Compositor italià.
Exercí com a organista a San Marcello, de Roma 1578-84, i el 1588 fou nomenat intendent de les arts per Ferran I de Mèdici a Florència, on es posà en contacte amb la Camerata del comte Giovanni Bardi Fou un dels primers compositors que emprà el baix continu La seva principal obra, Rappresentazione di Anima e di Corpo , estrenada a Roma el 1600, és una representació escènica escrita en el nou estil de recitar cantando , molt allunyada de l' oratori clàssic
camerata
Música
Terme que s’ha aplicat a societats o agrupacions d’intel·lectuals i músics amb preocupacions estètiques i teòriques.
Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas
Cristofano Malvezzi
Música
Compositor italià.
Estigué al servei dels Mèdici, i des del 1562 ocupà una canongia a Sant Llorenç de Florència El 1571 succeí a Francesco Corteccia, amb qui probablement estudià, com a mestre de capella d’aquesta església També exercí com a organista de diverses esglésies florentines i fou un important protagonista de la vida musical de la ciutat A partir del 1573 fou mestre de capella a Sant Joan Baptista, i des del 1577, de la catedral de Florència Fou amic d’Emilio de’Cavalieri i mestre de Jacopo Peri La seva obra conservada inclou alguns ricercari per a tecla i per a conjunt instrumental, tres volums de…
Giacomo Vincenti
Música
Editor italià.
Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…
Jean Sibelius
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor finlandès Johan Julius Christian Sibelius.
Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes, cor i…
acadèmia de música
Música
Societat constituïda per a l’estudi de la música i per a la difusió de les obres musicals mitjançant concerts, recitals, representacions o ensenyament.
Les acadèmies musicals tenen el seu origen en les acadèmies del Renaixement, de caràcter general A partir del segle XV, però, sobretot, del XVII, en foren creades d’especialment dedicades a la música D’Itàlia foren particularment importants a Verona, l’Accademia degl’Incadenati 1500 i l’Accademia Filarmonica 1543 i 1545, fusionades el 1564 a Florència, l’Accademia o Camerata Fiorentina, fundada per Giovanni Bardi el 1568, que cultivà la nova forma musical del recitar cantando monòdic a Venècia, l’Accademia della Fama 1558 a Arezzo, l’Accademia dei Discordi 1623, especialment dedicada al…