Resultats de la cerca

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…

De petit rebé ensenyaments musicals de la seva mare i aprengué a tocar la viola, el clavicèmbal i el koto Amplià la seva formació a les universitats de Califòrnia i Estatal de San Francisco, on rebé classes de direcció orquestral Els anys setanta començà la seva carrera com a director i el 1978 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Berkeley, càrrec que exercí durant tres dècades, fins el 2009 També fou assistent de S Ozawa a París A la capital francesa fou principal director convidat de l’Ensemble InterContemporain, i també ho ha estat de l’Orquestra Simfònica de…

Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període

Estudià musicologia i biblioteconomia a les universitats de Califòrnia i Columbia Des del 1947 fins a la seva jubilació, el 1980, fou el director de la biblioteca musical de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i des del 1957 fou també professor de la mateixa universitat Fou una gran autoritat com a musicòleg i com a bibliotecari, i rebé molts honors Impulsà moltes iniciatives relacionades amb les biblioteques musicals i fou president, entre el 1960 i el 1962, de la Music Library Association Com a musicòleg s’especialitzà en la cançó anglesa del segle XVII, encara que les…

Estudià a les universitats de New Hampshire i Harvard, on es doctorà el 1957 Ensenyà a la Universitat de Chicago 1957-60 i a la de Califòrnia, a Berkeley, des del 1960, on també fou catedràtic del departament de música 1969-72 L’any 1974 fou elegit vicepresident de la Societat Americana de Musicologia SAM Fou un expert en l’estudi dels segles XVI i XVIII El seu treball té especialment en compte la història social i política i el desenvolupament de les altres arts, així com un gran compromís amb la música Cal destacar el seu llibre sobre Pierre Attaignant, amb el qual guanyà un…

Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova…

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the Moment 1995,…

Estudià musicologia a la Universitat de Nova York, on ensenyà des del 1927 Fou professor convidat a nombroses universitats, com ara la de Harvard i la de Califòrnia, a Los Angeles Editor del "Musical Quarterly" 1933-45 i director de publicació de les edicions G Schirmer 1940-45 i Carl Fischer 1944-45, fundà la Societat Americana de Musicologia 1934, que també presidí 1950-51 Fou vicepresident de la Societat del Cant Pla i de la Música Medieval des del 1958, membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1967-72 i president de la Societat Americana del Renaixement 1971-73 Amb…

Estudià al Conservatori de Praga, i posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb G Szell a l’Acadèmia Alemanya de Música de la capital txeca El 1934 ingressà a l’Òpera Alemanya de Praga com a assistent de G Szell, i el mateix any debutà dirigint La Traviata Des del 1933 fou pianista del Trio Txec, activitat que mantingué fins el 1942, malgrat l’exili londinenc del grup de l’any 1938 En 1943-45 fou director musical de l’Òpera Carl Rosa a Londres, i el 1946 anà a Glasgow per dirigir l’Orquestra Nacional Escocesa durant sis anys Fou titular de l’Orquestra Simfònica de…

Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el 1938 Com el seu…