Resultats de la cerca

Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood…

A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion  Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…

Fill de John Hilton el Vell El 1626 rebé el grau de batxiller en música al Trinity College de Cambridge, i dos anys després entrà com a clergue i organista a l’església de St Margaret a Westminster La seva producció religiosa inclou quatre serveis, un tedèum, cinc anthems i dotze verse anthems , però és molt probable que algunes d’aquestes obres pertanyin al seu pare Publicà les colleccions Ayres or Fa La’s for three voyces , el 1627, i Catch as Catch Can , el 1652, selecció que esdevingué molt popular i es reimprimí en diverses ocasions Altres peces seves són catorze fantasies,…

Format a Cambridge 1960-64, estudià amb Rafael Puyana i Gustav Leohnardt, i a la Universitat Carles de Praga Especialitzat en el repertori barroc, del 1965 al 1976 fou clavecinista de l’orquestra de l’ Academy of Saint Martin-in-the-Fields El 1967 creà l’Early Music Consort en companyia del flautista David Munrow El 1973 fundà a Londres la prestigiosa Academy of Ancient Music, orquestra d’instruments originals amb la qual enregistrà totes les simfonies de Mozart, Haydn i Beethoven, i de la qual fou director fins el 2006 Fou director invitat de nombroses orquestres, membre de…

S’inicià en la música com a membre del cor de l’abadia de Westminster 1929-34, i prosseguí la seva formació musical al Clifton College de Bristol 1934-38 i al King’s College de Cambridge, on estudià orgue en 1939-40 Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capità en una divisió que participà en el desembarcament de Normandia 1944, acció per la qual fou condecorat Després de cinc anys de servei militar, retornà al King’s College durant dos anys El 1947 obtingué el lloc d’organista de la catedral de Salisbury, d’on passà a ocupar el mateix càrrec a la de Worcester 1950-57 En el…

Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la…

Tocà l’oboè en l’Orquestra Nacional Juvenil i estudià composició amb J Tavener La seva obra cerca fonts en la música popular de diferents països Hi és important la influència del piobaireachd , o pibroch , escocès, música per a bagpipe típica de les terres altes d’Escòcia, present en Sketches from a Bagpiper’s Album 1984 També s’ha inspirat en aspectes sonors i declamatoris de l’òpera xinesa, com en A Night at the Chinese Opera 1987 Així mateix, s’hi poden trobar diversos models musicals occidentals, com en Scipio’s Dream 1991 -inspirada en Il sogno di Scipione , de WA Mozart- i en el quintet…

La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del 1905, l’any següent passà a…

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht organista a l’església de Sant Nicolau, 1732, Amsterdam 1737 i Leiden 1749-51 Estudià amb G Tartini a Itàlia Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical Tocà els solos de violí de l' Acis and Galatea de GF Händel 1754 i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St Margaret’s, a Oxford L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel…