Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Robert Goberna i debutà l’any 1905 Del 1920 al 1928 s’establí a París, on perfeccionà els seus estudis amb Alfred Cortot, Vincent d’Indy i Wanda Landowska L’any 1945 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de Música de Barcelona, i dos anys després, de piano Fou un dels fundadors del CIC Compositors Independents de Catalunya, associació de la qual formaren part Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Manuel Blancafort, entre d’altres Collaborà amb freqüència en la "Revista Musical Catalana" i "La Publicitat" i…

Economista de professió, s’integrà a Els Setze Jutges l’any 1963 El 1965 enregistrà el seu primer i únic disc amb la cançó El piset , que descrivia irònicament les dificultats d’una parella jove per a aconseguir un habitatge, l’única amb la qual obtingué un cert ressò Tot i això, dugué a terme nombroses actuacions Fou també cantant i instrumentista del grup Els Quatre Gats El 2007 rebé la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya Tornà a actuar puntualment el 2007 en l’homenatge a Lluís Llach a Verges

Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona  Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961  El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i catalanitat de…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola, de tres misses i obres corals Fou mestre de capella de Sant Andreu de Palomar El 1926 fou director de la Schola Cantorum de Corbera de Llobregat, i el 1935 director de cor a Vilassar de Mar

Deixeble de Vicenç M de Gibert, el 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Autor d’una trentena de sardanes, escrites entre el 1912 i el 1966, entre les quals destaquen Aubada de festa, Girona invicta , Alegre primavera i Eulàlia També té sardanes corals, i ha harmonitzat nombrosos ballets populars És autor també de misses i de cançons

Estudià a l’Escola Municipal de Música i amplià estudis amb Vicenç Mde Gibert El 1945 fou nomenat director de l’Orfeó Català, càrrec que deixà el 1977, i fou professor de solfeig, d’història de la música i d’estètica Les seves principals obres són el poema coral Agar, Poema nadalenc , per a solistes, cor i orquestra, El rústec villancet , per a quatre veus, etc Fou autor de cançons, sardanes i obres religioses

El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo…

Constituït per Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Joan Gibert Camins, Agustí Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Baltasar Samper i Eduard Toldrà, fou fundat el 1931 a Barcelona La presentació del grup tingué lloc el 25 de juny del mateix any en un concert de cambra a les Audicions Íntimes de l’Associació de Musica da Camera que incloïa obres de tots els seus components No es coneix cap més activitat pública del grup, que s’extingí durant la Guerra Civil Espanyola

Estudià amb el seu germà Josep i amb Vicenç M de Gibert Fou organista del seminari de Barcelona 1916 i de Saint-Étienne-du-Mont, de París 1923-25 De retorn a Barcelona, fou nomenat mestre de capella i organista de Santa Maria del Mar Escriví goigs i publicà Cançons populars catalanes El seu germà Antoni Muset i Ferrer Igualada ~1890 — Valls, Alt Camp 1968, escriptor, publicà Quan el cor i el cervell parlen 1931 i el recull poètic Vibracions 1963