Resultats de la cerca

Format inicialment en la disciplina de guitarra flamenca, més tard estudià guitarra clàssica amb Ll Gàsser i William Waters Fou deixeble de G Brncic al laboratori de música electrònica Phonos i d’A Lewin-Richter al Conservatori de Música de Barcelona També ha assistit a seminaris de composició impartits per JM Mestres Quadreny, Ll Callejo i L Nono i el 1986 seguí els Cursos de Darmstadt Ha guanyat diversos guardons, com ara el primer Premi de Composició Musician’s Accord de Nova York 1985 i el Premi Ciutat d’Alcoi de Composició Musical 1994 i les seves obres han estat interpretades en…

Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata Ha fet…

Comprèn cinc tons i dos semitons i és susceptible d’ésser dividit en dotze semitons iguals Conservant el mateix nombre de graus i de nom, l’octava pot ésser augmentada , quan hom hi afegeix un semitò cromàtic, o disminuïda , quan comprèn només quatre tons i tres semitons diatònics

Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau…

Cada grau melòdic té la seva funció en la tonalitat, i les notes cromàtiques s’entenen com a alteració d’un dels graus de la tonalitat que acompleix una funció en certa manera equivalent La funció dels graus harmònics depèn bàsicament de la seva fonamental, però pot veure’s matisada o modificada en més o menys proporció per la morfologia de l’acord Certes modificacions en l’estructura poden fer variar totalment la funció del grau harmònic i iniciar un procés de modulació El concepte de funció s’aplica específicament a la teoria harmònica de H Riemann,…

És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis

Dels dos modes possibles, el més emprat és aquell en què entre el primer i el segon graus hi ha un semitò El primer autor que feu ús de l’octotonalitat fou N Rimskij-Korsakov, però fou el seu deixeble I Stravinsky qui la utilitzà extensament

En el cas del mode melòdic, varien també entre ells els intervals entre els graus de l’escala ascendent i els de la descendent

La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb…