Resultats de la cerca

La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV

Fou infant de cor a Champigny-sur-Veude i més tard treballà a la capella de Gaston d’Orleans, a París També estigué al servei de mademoiselle de Montpensier, filla de Gaston Entre el 1651 i el 1663 obtingué gran èxit com a cantant i ballarí en diversos ballets de cour El 1661 ocupà el càrrec de mestre de música de la cambra del rei, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, i el 1659 rebé un privilegi reial gràcies al qual pogué imprimir les seves obres durant vint anys En 1663-65 collaborà en la composició de tres ballets amb JB Lully, que el 1662 s’havia casat amb la filla de …

Estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Fou el primer compositor anglès al qual s’encarregà de compondre música per als ballets russos de S de Diaghilev El resultat fou Romeo i Julieta 1926, en l’es cenografia del qual el pintor català Joan Miró collaborà Durant aquesta època, començà a interessar-se pel jazz i fruit d’aquest interès foren Elegiac Blues 1927 i sobretot The Rio Grande 1927, obres per a cor i orquestra de gran èxit que consolidaren la seva reputació L’any 1931 fou nomenat director musical del Vic Wells Ballet, més tard el Royal Ballet, càrrec que ocupà fins el…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista, per exemple, a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València Quan morí el seu germà Marià 1875, Lambert el substituí com a mestre de capella del Collegi del Patriarca, on romangué fins a la seva…

Germà de Joan Baptista Plasència i Valls Fou infant de cor al Collegi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Collegi del Patriarca Escriví una missa de rèquiem a vuit veus, un Staber Mater, una missa de glòria a quatre i vuit veus i un Sacrum convivium El seu germà Marià Plasència i Valls Benaguasil ~1815 — València 1875 fou també mestre de capella i autor de música religiosa

Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera Ben aviat sobresortí com a compositor Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra 1928-31, i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga  Escriví obres escèniques Donzella que va a la guerra , 1906  El foc de Sant Joan , 1907 i sarsueles, de les quals destaca  Por una mujer  1922…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la catedral de Sant…

Fou membre d’una família de músics, formada pels germans Lambert, Joan Baptista i Marià, i Vicent -fill de Lambert- i Joan Baptista -fill de Marià- Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà al Collegi del Corpus Christi València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys El 1842 fou nomenat organista al collegi, càrrec que conservà la resta de la seva vida El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis Aquella estada li…

Fou creat el 1948 a iniciativa de l’ empresari Gabriel Dussurget, Henri Lambert i la mecenes comtessa Pastré La seva programació és àmplia, tot i que en un principi destacaren les produccions mozartianes Quant als intèrprets, ha apostat per la promoció de joves talents i alhora ha presentat figures ja consagrades

Estudià primer amb Pedro Martínez a Bilbao i després, en el període comprès entre el 1927 i el 1930, amb J Zamacois, JB Lambert i J Lamote de Grignon a Barcelona Fou director de la Schola Cantorum de Comillas 1924-27, 1932-69, on prosseguí la tasca iniciada per Nemesio Otaño Fou, a més, professor d’harmonia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma 1954-60 i director del Coro de la Universidad de Madrid 1969-73 Destacà sobretot com a compositor de música religiosa