Resultats de la cerca

Del 1607 al 1609 estudià amb JP Sweelinck a Amsterdam i després tornà a Danzig com a organista assistent En 1611-16 fou organista de la principal església de Königsberg Després d’una temporada com a organista a la cort de Varsòvia, tornà a Danzig, on ocupà la plaça de primer organista fins a la seva mort Siefert compongué música religiosa i música per a teclat En aquesta darrera és perceptible la influència de Sweelinck És famosa la seva polèmica amb el compositor italià Marco Scacchi, el qual en el seu llibre Cribrum musicum ad triticum Syferticum 1643 i li criticà durament l’obra Psalmen…

Estudià musicologia a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig En aquest darrer centre fou deixeble d’A Sandberger, J Wolf i H Riemann i es doctorà el 1911 Fou corresponsal del "Hannoverscher Anzeiger" 1919-29 i professor del Conservatori de Hannover des del 1925 El 1930 obtingué un postdoctorat a la Universitat d’Erlangen, on fou cap del departament de musicologia Entre el 1935 i el 1944 impartí la docència al conservatori i a la Wirtschaftshochschule de Nuremberg i a partir del 1955 fou editor del "Händel-Ausgabe" S’especialitzà en música dels segles XVIII i XIX, centrat principalment en…

Succeí a Paul Siefert com a organista a Danzig Estava interessat en una reforma de la litúrgia que comportés l’adopció d’estructures simples i accessibles a tothom Mentre que els seus collegues de Danzig Crato Bütner i Balthasar Erben triomfaren en la composició d’obres de gran envergadura, Strutz escriví obres breus de naturalesa intimista, com ara cançons sacres, diàlegs, petits concerts i passions oratori En destaca la collecció de setanta-sis cançons a quatre i cinc veus Lobsingende Hertzens-Andacht 'Cançons de lloança i recolliment', 1656, que substitueixen els tradicionals motets,…

Estudià percussió a Colònia amb W Prischa i posteriorment amplià la seva formació a la universitat de la mateixa ciutat, on es titulà en musicologia Especialitzat en música contemporània, formà part del Conjunt Instrumental de Cambra i actuà com a solista amb els germans Kontarsky, amb qui interpretà la Sonata per a dos pianos , de B Bartók A partir del 1963 formà duet amb el pianista Franzpeter Goebels i un any després treballà amb K Stockhausen, de qui interpretà moltes composicions A partir dels anys setanta passà a formar part de la Capella Coloniensis i combinà la seva tasca…

Vida S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per Nàpols i allí…

Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…

Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical

Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva carrera i la seva…

L’any 1967 acabà els estudis a l’Acadèmia de Música de Cracòvia i començà a treballar com a assistent de W Rowicki en l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia Després d’estudiar amb N Boulanger a París 1967-68, el 1969 es graduà en composició a l’Acadèmia de Música de Cracòvia un cop finalitzats els cursos amb K Penderecki Seguí la seva formació a Tanglewood amb S Skrowaczewski i S Ozawa, i del 1974 al 1977 fou director artístic i principal de la Filharmònica de Pomerània de Bydgoszcz A continuació dirigí la Simfònica de la Ràdio de Cracòvia 1977-83, la Simfònica de la Ràdio Nacional…

Vida D’esperit inquiet, es formà en diverses localitats, com Querfurt, Eisleben, Magdeburg i Brunswick Rebé lliçons de composició de Valentin Haussmann, músic que introduí a Alemanya el nou estil italià amb les formes vocals profanes del madrigal i la canzonetta Un altre mestre important en la seva formació fou el cantor Friedrich Weissensee, gran personalitat de la música luterana Ambdós mestres, juntament amb la capacitat d’assimilació que tenia Friderici, feren possible que el compositor adquirís una formació excepcional en tots dos estils El 1612 començà els seus estudis de teologia a la…