Resultats de la cerca

En la notació mesurada s XIII-XV es conservà en la breu

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat…

En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris

De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar tant de fusta…

Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no…

Bàsicament s’hi inclouen els instruments de corda pinçada guitarra, clavicèmbal, arpa i percudida clavicordi, piano, i els de percussió Des del punt de vista físic, aquesta interacció puntual entre instrumentista i instrument es descriu com una aportació instantània d’energia Quan es tracta del pinçament d’una corda, l’energia aportada és elàstica, i és més gran com més gran és la deformació inicial de la corda Si es tracta d’una percussió, llavors és energia cinètica, que és més gran com més gran sigui la velocitat inicial comunicada mitjançant el cop Aproximadament, l’energia elàstica és…

El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el primer a utilitzar la longa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a…

Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets foren…