Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Jaume Roca i Delpech
Pintura
Música
Pintor i músic.
Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc, restringint…
Adrià Puntí

Adrià Puntí
Música
Cantant, de nom real Josep Puntí i Fàbregas.
Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi …
nota cambiata
Música
Nota estranya en situació mètrica dèbil que és abandonada per un salt de 3a descendent després del qual esdevé un moviment conjunt ascendent (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat…
Grant Johannesen
Música
Pianista nord-americà.
De família i confessió mormones, cursà estudis musicals a la Universitat d’Utah i posteriorment els amplià a la de Princeton, on entre el 1941 i el 1946 fou deixeble de Robert Casadesús També estudià amb Egon Petri a la Cornell University Nova York i fou alumne de composició de Robert Sessions i de Nadia Boulanger A partir del 1944, any del seu debut a Nova York, inicià la carrera de concertista, sovint formant duet amb la seva esposa, la violoncellista Zara Nelsova El 1949 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per Georg Szell, i amb la qual els anys 1956-57 feu una gran…
Florenci Mauné i Marimont
Música
Instrumentista, compositor i director.
Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell 1956 Algunes de les seves sardanes més conegudes són Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres
tourdion
Música
Dansa estesa a França, Itàlia i Alemanya al llarg del segle XVI, de metre ternari i tempo ràpid, que usualment seguia a una basse danse a la manera d’una nachtanz.
Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses
Bee Gees
Música
Grup de pop i música disco fundat a Austràlia l’any 1959 pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb, originaris de l’illa de Man.
Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978
Julia Migenes Johnson
Música
Soprano nord-americana.
Inicià la seva carrera interpretant diversos papers infantils al Metropolitan de Nova York Posteriorment estudià a la High School of Music and Art de la mateixa ciutat i el 1965 debutà a la New York City Opera Al principi dels anys setanta es traslladà a Europa, on amplià la seva formació Entre el 1973 i el 1978 actuà a la Volksoper de Viena El 1983 interpretà el paper titular de Lulu a la Staatsoper de la capital austríaca, paper que tornà a interpretar el 1985 en una nova producció al Metropolitan de Nova York El seu salt a la fama s’esdevingué el 1984, arran de protagonitzar…
moviment directe

Moviment directe
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació que s’estableix entre dues o més veus que es desplacen en la mateixa direcció melòdica; és a dir, que ascendeixen o descendeixen.
El moviment directe és, comparativament al moviment contrari i oblic, la relació entre moviments melòdics més convergent i, per tant, la que suposa, des d’aquest punt de vista, una menor independència entre les veus contrapunt1 Quan les veus que es mouen per moviment directe mantenen una relació intervàllica constant, aleshores es parla de moviment parallel De fet, el terme moviment directe es reserva principalment per a descriure la relació que s’estableix entre dues veus que coincideixen en la direcció del desplaçament però no en la distància intervàllica d’aquest Des d’aquest punt de…
gallarda
Música
Dansa cortesana d’origen italià, de caràcter vigorós, tempo més aviat ràpid i metre binari compost, molt estesa a Europa durant el segle XVI i ben entrat el XVII, especialment a França, Espanya i Anglaterra.
Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i que menys…