Resultats de la cerca

Estudià composició i musicologia a Viena i Berlín El 1930 ingressà com a bibliotecari a la Societat dels Amics de la Música a Salzburg A causa de la invasió nazi, el 1938 es traslladà a Londres, on treballà per a la BBC i ensenyà al Royal College of Music 1939-40 després anà a Boston, on fou professor i cap d’estudis superiors de música a la universitat d’aquesta ciutat i presidí la Societat Musicològica Americana 1955-56 El 1962 es traslladà a Santa Barbara per desenvolupar els seus estudis musicològics a la Universitat de Califòrnia La seva major aportació a la musicologia són…

Deixeble de RO Morris al Royal College of Music de Londres, amplià la seva formació amb M Seiber al Morley College, on establí una sòlida amistat amb M Tippett, a qui succeí com a director del Morley College el 1952 Fou professor al Royal College of Music del 1955 al 1964, any en què es traslladà als Estats Units per ocupar la càtedra de composició a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, càrrec que ocupà fins a la seva mort Les seves obres dels anys quaranta mostren la influència de compositors europeus com B Bartók, A Berg, P Hindemith o A Schönberg, fet que el distancià…

El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables funcions de Parsifal…

Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden Després anà als Estats Units,…

Estudià música a Saint Cloud, i entre el 1927 i el 1939 amplià la seva formació al Conservatori de París Posteriorment rebé lliçons de J Fourestier, i el 1930 debutà a Amsterdam com a Orestes Ifigènia a Tàurida sota la direcció de P Monteux El mateix any fou contractat com a primer baríton a l’Òpera Còmica de París, on interpretà papers operístics de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, R Wagner i A Thomas, entre d’altres El 1943 debutà al Metropolitan de Nova York, i fins el 1959 hi romangué com a membre estable de la seva companyia, destacant-se especialment en papers d’òperes franceses del…

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva…

Des del 1572 fins al 1608 treballà a la capella ducal de SantaBàrbara, al servei de la nissaga Gonzaga, a Màntua De forma ocasional substituí Jacques de Wert com a mestre de capella Entre el 1579 i el 1587 fou mestre de contrapunt dels clergues joves de SantaBàrbara El 1592 succeí definitivament a G de Wert i romangué en el càrrec fins el 1608, any en què probablement marxà a Milà Contribuí, juntament amb Claudio i Giulio Cesare Monteverdi, Salamone Rossi i altres, a la composició dels intermezzi de la comèdia L’Idropica de Guarini, que es…

Al començament dels anys seixanta s’establí a Londres, on es donà a conèixer amb el seu primer disc, Bert Jansch 1965, amb el qual se situà com una de les referències del folk-rock britànic pel virtuosisme instrumental i pel seu personal eclecticisme, a cavall entre el folk , el blues , la música celta i el rock Amb el també guitarrista John Renbourn, l’any següent fundà Pentangle, una de les bandes folk més innovadores Com a formació estable durà fins el 1973 i publicà àlbums tan destacats de folk-rock com ara The Pentangle 1966, Sweet Child 1968, Basket Of Light 1969 i Solomon's Seal 1973…

Estudià a Santa Barbara EUA amb Lotte Lehmann i més tard ho feu a Salzburg Àustria L’any 1971 debutà al Metropolitan de Nova York després d’haver guanyat un concurs per a veus joves Aviat s’especialitzà en el repertori wagnerià, amb el qual s’ha destacat i ha assolit aplaudides representacions en festivals Salzburg, Bayreuth i teatres d’arreu del món Chicago, Viena, Londres, Zuric, Nàpols S’ha distingit igualment en el repertori de l’òpera italiana Verdi i postromàntic R Strauss

Estudià a Venècia amb Claudio Merulo, i de molt jove començà a treballar com a organista de la cort de Màntua Des del 1582 fins al 1590 ocupà el càrrec d’organista de la cort de l’arxiduc Carles II, a Graz Un any després entrà de nou al servei de la cort de Màntua, aquest cop com a compositor Al mateix temps exercí com a organista de la capella ducal de SantaBàrbara Tot i que la major part de la seva producció musical coneguda és de signe litúrgic, també compongué música profana que gaudí de molta acceptació, especialment els madrigals