Resultats de la cerca

Cursà estudis superiors de lletres a l’École Normale Supérieure, al mateix temps que assistia a cursos de R Rolland a la Sorbona i d’A Lefranc a l’École des Hautes Études Posteriorment estudià contrapunt, fuga i composició amb V d’Indy i Ch Koechlin a la Schola Cantorum Ensenyà literatura i música franceses a la Universitat de Grenoble i a l’Institut Francès de Florència Es doctorà en lletres el 1930 i a partir del 1931 fou professor a la Universitat de la Sorbona El 1951 fundà l’Institut de Musicologia a la Universitat de París Figura destacada dins la musicologia…

Vida Format a l’École Normale Supérieure 1886-89, amplià els seus estudis a Roma Es doctorà en musicologia a la Sorbona amb la dissertació Les origines du téâtre lyrique moderne 1895 Fou professor d’història de l’art en diferents escoles a París i organitzà el primer congrés d’història de la música a la capital francesa 1900 Membre fundador de la "Revue d’histoire et de critique musicales" 1901, fou director de l’École des Hautes Études Sociales 1902-11 i primer catedràtic d’història de la música a la Sorbona 1903 Entre els seus alumnes destaquen Henry Prunières,…

Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C Franck i de ChM Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de JS Bach Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales 1904-14 i a la Sorbona 1912-37, centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià els…

Especialitzat en òpera, estudià a la Sorbona El 1952, convidat per Henze a dirigir la seva òpera Boulevard Solitude a Hannover, inicià una llarga carrera als teatres més importants d’Alemanya Posteriorment, treballà al Metropolitan de Nova York i, sobretot, a San Francisco, on debutà el 1958 i dirigí més de vint òperes A Zuric s’encarregà de dos cicles d’òperes de Monteverdi i Mozart, i als festivals de Salzburg i Bayreuth fou un dels directors d’escena més rellevants

Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia

A cinc anys entrà com a cantor a l’església parisenca de Saint-Germain-l’Auxerrois El 1817 ingressà com a alumne a l’escola fundada per A Choron i dos anys després fou nomenat organista a la catedral de Tours Tornà al cap de poc temps a París per assistir Choron a la Institution Royale de Musique Classique et Religieuse Allà tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb les obres de compositors de totes les èpoques i tots els estils i estudià harmonia amb FJ Fétis Posteriorment fou organista de Saint-Nicolas-des-Champs, de Saint-Thomas d’Aquin i a la capella de la Universitat de la …

Estudià dret a la Sorbona i música a la Schola Cantorum de París Des del 1900 es dedicà plenament a la musicologia i esdevingué una autoritat en la música del segle XVIII Fou membre fundador de la Societat Mozart 1901, de la Societat Francesa de Musicologia, de l’Acadèmia Francesa de Belles Arts i de l’Acadèmia de Santa Cecília a Roma Rebé premis del govern austríac i del Salzburg Mozarteum, així com un doctorat honorari de la Universitat d’Edimburg Destacà amb una obra en cinc volums sobre la vida i obra de WA Mozart, en què fa una anàlisi minuciosa i una classificació…

Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest…

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de…

Estudià musicologia a la Sorbona amb R Rolland i A Pirro, entre d’altres Exercí la crítica musical en nombroses publicacions, i fou redactor en cap de "Le monde musical" 1925-27 i de "Musique" 1927-30 Formà part de nombroses societats i institucions musicals, com la Societat Francesa de Musicologia, de la qual fou vicepresident 1945-48, president 1948-56 i president honorari des del 1956 També fou membre de la Royal Musical Association de Londres Centrà els seus estudis en la música francesa i italiana dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaca el d’A Vivaldi 1948 En tots…