Resultats de la cerca

És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de la qualitat…

La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes, originàries del…

Feta normalment de planxa metàllica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis lligats…

Després d’abandonar el seu país d’origen, una part dels seus membres s’installaren a Itàlia, on el seu nom adoptà les variants Dieffopruchar i Dieffoprukhar, i la resta visqué a França De la branca francesa destacà sobretot Gaspard Tieffenbruck, Baviera 1514 - Lió 1571 El 1553 se n’anà de Tieffenbruck i viatjà cap a França per establir-se a Lió, on fou inscrit en el registre d’artesans com a Duiffoprougcar o Dufautbrocard De la seva obra sobreviuen quatre violins i violes da braccio molt ben construïts i adornats, amb una figura humana esculpida al cap, i també alguna viola de gamba Una viola…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no té forats…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent de la trompa…

És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol…

En la classificació Hornbostel-Sachs, és considerat un idiòfon de sacseig Els tubs són suspesos dins un marc construït amb varetes de bambú, i sostinguts per la base dins un fragment transversal de la mateixa canya És propi d’Indonèsia, on grups d’intèrprets n’utilitzen diversos disposats en sèrie i afinats segons les cinc notes base del gamelan A l’est de l’illa de Java també es coneix amb el nom d’ angklung una varietat de xilòfon feta amb tubs tallats de la mateixa manera

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…