Resultats de la cerca

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona

Vida Es coneix molt poca cosa d’aquest músic El 1546 apareix documentat a la capella del duc de Calàbria com a " puntador de libros " És possible que fos el principal copista del manuscrit conegut com a Cançoner de Gandia , actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya, on les seves obres són molt representades De fet, totes les seves peces conegudes, excepte l’ensalada La Trulla , que fou editada per Mateu Fletxa el Jove en un recull de peces d’aquest gènere imprès a Praga el 1581, figuren en aquest manuscrit Fou autor de diversos villancets, un dels més coneguts dels quals és Soleta y…

Format a la seva ciutat natal, desenvolupà una trajectòria molt vinculada a les necessitats musicals de Figueres i compongué obres líriques per als teatres de la capital empordanesa Destacà especialment en el gènere sardanístic, en el qual obtingué la majoria dels premis de composició celebrats als Països Catalans Entre les seves composicions cal destacar les sardanes Homenatge a la Verge montserratina , per a dues cobles, i Sant Pere de Roda , i la suite Impressions pirinenques

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat

No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb VM Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana Entre la seva producció cal destacar Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera , Girona invicta , Eulàlia , Ara o Flor nadalenca També compongué algunes sardanes corals, entre les quals Capvespre i La sardana dels avis Així mateix,…

Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc…

La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la Setmana Santa a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria Diversos compositors s’han inspirat en la saeta pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I Albéniz, el qual, malgrat no…