Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
acadèmia
Música
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de la música.
Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…
Acadèmia Marshall
Música
Escola de música fundada a Barcelona el 1920 per Frank Marshall.
Fou continuadora de l’activitat de l’Acadèmia Granados, la qual havia estat dirigida des de la mort d’E Granados pel mateix F Marshall Dirigida fins el 1959 per aquest i després per Alícia de Larrocha, l’escola gaudeix d’un gran prestigi en l’ensenyament del piano Entre els deixebles que han passat per les seves aules es poden citar Francesca Madriguera, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater i Alberto Giménez Atenelle, entre molts altres
acadèmia de música
Música
Societat constituïda per a l’estudi de la música i per a la difusió de les obres musicals mitjançant concerts, recitals, representacions o ensenyament.
Les acadèmies musicals tenen el seu origen en les acadèmies del Renaixement, de caràcter general A partir del segle XV, però, sobretot, del XVII, en foren creades d’especialment dedicades a la música D’Itàlia foren particularment importants a Verona, l’Accademia degl’Incadenati 1500 i l’Accademia Filarmonica 1543 i 1545, fusionades el 1564 a Florència, l’Accademia o Camerata Fiorentina, fundada per Giovanni Bardi el 1568, que cultivà la nova forma musical del recitar cantando monòdic a Venècia, l’Accademia della Fama 1558 a Arezzo, l’Accademia dei Discordi 1623, especialment dedicada al…
Orquestra de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma
Música
Orquestra fundada sota els auspicis de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma el 1895, actualment constituïda per un grup estable de noranta músics.
La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han ocupat altres…
conservatori
Música
Institut d’estudis musicals l’ensenyament dels quals té validesa oficial.
El seu origen són les institucions benèfiques italianes per a orfes, on aquests rebien també, a partir de la meitat del segle XV, eduació musical Alguns d’aquests conservatoris italians esdevingueren, al llarg dels segles XVII i XVIII, escoles especialitzades d’una gran qualitat A la resta d’Europa i a Amèrica hom fundà institucions semblants a partir de la fi del segle XVIII París 1795, Praga 1811, Viena 1817, Rio de Janeiro 1841, Berlín 1865, Boston 1867 Als Països Catalans com a la resta de l’Estat espanyol els conservatoris són classificats en superiors, professionals i elementals s’hi…
Teresa Berganza

Teresa Berganza
© Academia de las Artes Escénicas de España
Música
Nom artístic de la mezzosoprano castellana Teresa Vargas, cantant d’òpera i de concert.
Parallelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura Després del seu debut a Madrid 1957 es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte , de Massenet, al costat de Boris Khristov El mateix any interpretà el paper…
,
Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…
,
Kussrov i Corma
Música
Família de pianistes.
Ernestina Corma Barcelona 1896 — Buenos Aires 1960 fundà a Buenos Aires 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica Els seus fills Carles Kussrov i Corma Barcelona 1919 i Giocasta Kussrov i Corma Barcelona 1923 —casada el 1938 amb Ernest Xancó — esdevingueren famosos per les seves actuacions en plena infantesa amb el nom artístic Carles Corma i Giocasta Korma 1930, amb Pau Casals i l’Associació Obrera de Concerts Ambdós han dirigit l’acadèmia de Buenos Aires conjuntament, dirigida només per Carles des del 1954, any que Giocasta…
Severino Gazzelloni
Música
Flautista italià.
Fou alumne de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Començà la seva carrera com a flautista solista de l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma i ben aviat emprengué gires per Itàlia i Europa amb un repertori molt ampli, encara que demostrà una afinitat particular per la música barroca i la del segle XX Molts compositors, especialment italians, com Berio, Maderna, Nono o Petrassi, li dedicaren algunes obres Fou professor de l’Acadèmia de Santa Cecília, així com dels Cursos d’Estiu de Darmstadt i de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki Entre les obres que…
Sven-David Sandström
Música
Compositor suec.
Estudià història de la música a la Universitat d’Estocolm Posteriorment, en 1968-72, fou alumne de composició de Berit Lindholm a la Reial Acadèmia de Música de la mateixa ciutat Deixeble de György Ligeti i Per Norgard, el seu llenguatge musical s’insereix de ple en les posicions més radicals de l’avantguarda El seu catàleg és molt ampli i inclou una gran varietat de gèneres De les obres orquestrals destaquen Through and through 1972 i el Concert per a piano 1990 També són notables les peces de cambra i les obres escèniques, com ara el ballet Den elfte gryningen ‘L’onzena albada…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina