Resultats de la cerca

Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició

Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca flexibilitzà a…

Feu estudis d’antropologia a la Universitat de Northwestern, on tingué com a mestres MJ Herskovits i Richard A Waterman i on es doctorà el 1951 Fou professor a les universitats de Northwestern 1953-54, 1956-62 i Wisconsin 1954-56 El 1962 fou nomenat professor d’antropologia a la Universitat d’Indiana a Bloomington, on posteriorment esdevingué cap del departament 1966-69 El 1976 entrà a treballar a la Universitat de Sydney Morí en un accident aeri a Europa La seva aportació a l’etnomusicologia quedà recollida en el llibre The Anthropology of Music 1964, on accentua la importància…

El seu nucli primitiu, el binomi format per dues danses medievals, una de moderada i una altra de ràpida, s’amplià amb una tercera i, més tard, amb una quarta i una cinquena dansa al començament del s XVI L’any 1557 apareix el nom de suite en una collecció publicada per Attaignant Al s XVII n'aparegué una modalitat, que predominà al costat de les danses juxtaposades aparegueren formes instrumentals pures com el preludi, la simfonia, la tocata, l’obertura o el capriccio Algunes de les peces de la suite foren tractades amb gran virtuositat La diferència entre les danses de concert i les peces…

Fill de l’editor del diari "Le Figaro", visqué en un ambient familiar benestant Realitzà estudis de dret, però, després d’assistir el 1886 a una representació del Tristany i Isolda a Bayreuth, es decidí per la música S’inscriví al Conservatori de París i estudià amb Th Dubois harmonia i J Massenet composició Del 1888 al 1892 fou alumne privat de Vincent d’Indy D’aquesta època són les seves primeres obres importants Suite d’orchestre dans le style ancien 1888 i la Primera simfonia 1890 A partir del 1897 començà a patir una sordesa parcial que li accentuà un caràcter poc sociable Els últims…

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el pianista H Hancock i…

La seva primera influència musical fou el gòspel Obligat a guanyar-se la vida des dels tretze anys, aviat derivà cap al rhythm-and-blues El 1951 fou contractat per primer cop per la discogràfica RCA El seu gran èxit no li arribà fins el 1955, que la cançó Tutti Frutti  el situà en les llistes dels discs més venuts Amb aquesta i altres cançons aconseguí el seu estil més personal, fet d’un acompanyament percussiu al piano i vocalitzacions característiques Considerat, juntament amb Elvis Presley i d’altres, com un dels pioners del rock-and-roll , enregistrà una gran quantitat de discs i entre…

És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m…

Els seus inicis musicals l’emmarquen en el country-rock El 1977 fundà la seva banda permanent, The Attractions, formada per Bruce Thomas baix, Steve Nieve teclats i Pete Thomas bateria La seva trajectòria recorre el postpunk del final dels anys setanta i el pop-rock dels vuitanta, mentre que els noranta fa incursions puntuals en la música clàssica amb el quartet de corda The Brodsky Quartet i en la new-age amb el guitarrista Bill Frisell De la seva discografia destaquen My Aim is True 1977, Almost Blue 1981, Brutal Youth 1994 i All this Useless Beauty 1996 El 1998 enregistrà, al costat del…

Fill d’emigrants jueus russos exiliats a causa de la revolució bolxevic, intentà dedicar-se a la pintura i, en no aconseguir-ho, es dedicà a la música, com a pianista i cantant en clubs parisencs d’ambient existencialista Aconseguí un cert èxit interpretant cançons pròpies influïdes per Boris Vian , que l’encoratjà El 1958 enregistrà el seu primer disc, Du chant à la une , que obtingué el premi Charles Cros l’any següent Continuà amb L’Étonnant Serge Gainsbourg 1961, Disque N°4 1962, Gainsbourg Confidentiel 1963, Anna 1967 i, sobretot, amb la cançó Poupée de cire, poupée de son , la qual,…