Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament…

Vida Descendent d’una família noble florentina establerta a Roma, encara molt jove es traslladà a Florència, on ingressà al convent de Santa Annunziata l’any 1573 i es formà com a cantor Més tard, també a Florència, estudià música sota el mestratge de Cristofano Malvezzi El 1588 començà a servir a la cort del gran duc Ferran I de Mèdici com a cantor Alguns anys més tard, el 1591, obtingué el càrrec de director musical de la cort Molt probablement durant la dècada del 1580 participà en les discussions de la Camerata Fiorentina promoguda pel comte Giovanni Maria Bardi i més tard continuada pel…

Fou un dels principals representants de la música soul dels anys seixanta i setanta Amb Otis Redding i altres cantants impulsà aquests anys l’anomenat ‘Memphis sound’ El 1971 compongué la banda sonora de la pellícula Shaft , de Gordon Parks, amb la qual fou el primer afroamericà a guanyar un Oscar 1972 Actuà també en diverses pellícules del subgènere blaxploitation films policíacs protagonitzats per actors afroamericans, i de 1997 a 2006 posà veu al personatge de Chef de la sèrie televisiva d’animació South Park, interpretació que el feu molt popular Entre els seus discs hom pot esmentar Hot…

Estudià dret i després, oposant-se als interessos de la seva família, música al conservatori de la seva ciutat natal Més tard anà a Viena, on fou deixeble d’E Mandyczewsky, antic amic de Brahms Debutà a Graz el 1917 i quatre anys més tard Bruno Walter el reclamà a Múnic, on començà a destacar El 1923 era Kapellmeister a l’òpera de Múnic Entre el 1931 i el 1954 fou director musical de diversos teatres d’òpera, com els d’Hamburg 1931, Dresden 1934 i Viena 1954 Dirigí sovint les orquestres filharmòniques de Berlín i de Viena Fou present al polèmic Festival de Salzburg del 1938, poc abans de l’…

Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra Tres…

Fill del director d’orquestra Walter Goehr , que arribà a Anglaterra el 1933 fugint del nazisme, estudià composició amb R Hall al Royal Manchester College en 1952-55 En aquest centre fundà, amb alguns condeixebles, el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus Del 1955 al 1956 estudià al Conservatori de Música de París amb O Messiaen El 1960 fou contractat per la BBC com a productor de programes de concerts, càrrec que ocupà fins al 1968 A partir dels anys setanta impartí classes en diverses universitats Boston, Yale,…

Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant petits papers,…

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el disc New Year’s…

Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra Tres…

Enginyer, fou tècnic de la ràdio i la televisió El 1948 formà el Groupe de Recherches de Musique Concrète, on collaboraren Messiaen, Boulez i Stockhausen Creador de la música concreta , la seva primera obra en aquest camp fou el Concert de bruits 1948, que fou seguida de Étude aux chemins de fer Étude aux tourniquess 1948, L’Oiseau “RAL" 1950, etc Amb PHenry compongué Bidule en ut 1950, Symphonie pour un homme seul 1951 i, sobretot, l’òpera experimental Orphée 1953 Escriví À la recherche d’une musique concrète 1952, Traité des objets musicaux 1966 i Solfège de l’objet sonore 1967 Com a…