Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Nikos Skalkottas
Música
Compositor grec.
Estudià violí a Atenes i anà pensionat a Alemanya 1921-33, on estudià, entre altres, amb ASchönberg 1927-31 De retorn al seu país, visqué en un gran aïllament, dedicat a la composició És autor, entre altres obres, de quatre Suites 1936-41, per a piano, de Sonatina 1949, per a piano i violoncel, de vuit Variacions sobre un tema popular grec 1938, de Deu esbossos 1940, de Petita Suite 1942, de Simfonia clàssica 1947 i de Sinfonietta 1948
música paraguaiana
Música
Música conreada al Paraguai.
Les missions jesuïtes del Paranà introduïren, al segle XVI, la música religiosa europea, i més tard la profana L’aïllament geogràfic i la força de la cultura autòctona guaraní permeteren, amb la independència, l’aparició de corrents musicals populars, basats sovint en música de saló europea, però amb ritmes i metres propis, com la polca paraguaiana Un instrument molt emprat és l’arpa, a més d’instruments de percussió, la maraca i instruments de vent Els compositors de música culta més destacats són Agustín Pío Barrios 1885-1944 i Juan Carlos Moreno 1912
William Jackson
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià a la catedral d’Exeter i, pel que sembla, a partir del 1746 continuà la seva formació musical a Londres amb John Travers, organista de la capella reial Cap al 1748 retornà a Exeter i es guanyà la vida com a professor i organista La seva situació laboral es regularitzà quan el 1777 fou nomenat sotsxantre, vicari, organista i mestre de cor de la catedral, al servei de la qual restà fins a la seva mort El fet de viure en una ciutat petita no suposà per a Jackson cap mena d’aïllament, i mantingué contactes amb músics i literats londinencs Assimilà les aportacions musicals més modernes del…
Cercle Manuel de Falla
El Cercle Manuel de Falla l’any 1949: d’esquerra a dreta, Albert Blancafort, J.E. Cirlot, Àngel Cerdà, Joan Comellas i Manuel Valls
© Fototeca.cat
Música
Grup de compositors format a Barcelona l’any 1947 gràcies a l’ajut de l’Institut Francès d’aquesta ciutat.
El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó un inici de…
,
Higini Arau i Puchades
Música
Físic català, especialista en acústica.
Professionalment, ha exercit de consultor acústic i ha treballat sobretot en el disseny de silenciadors, l’aïllament acústic d’edificis i el disseny acústic de sales Entre els anys 1982 i 1989 ocupà el càrrec de director del Laboratori General d’Assaigs i Investigació, que depengué primer de la Diputació de Barcelona i, després, de la Generalitat de Catalunya Durant el període 1989-92 impartí cursos de doctorat a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona És membre, entre altres institucions, de la Sociedad Española de Acústica, de l’Acoustical Society of America i de la New York Academy…
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,
música de Flandes
Música
Música desenvolupada a Flandes.
Correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a les dues províncies belgues de Flandes i al sector continental de la Zelanda Neerlandesa Música culta Vegeu Bèlgica , Escola Francoflamenca Música tradicional La religió i la llengua han tingut un paper fonamental en la definició de les formes de la música tradicional d’aquesta regió Els flamencs, que parlen un dialecte neerlandès i són de religió catòlica, es diferencien dels seus veïns meridionals per l’idioma i dels holandesos del nord per la religió Això ha produït un cert grau d’aïllament respecte als països del voltant i…
música de l’Àfrica subsahariana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica subsahariana, zona al sud del Sàhara, compresa entre el paral·lel 10 graus latitud nord i el Sahel.
La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb trinats i…
música d’Albània
Música
Música desenvolupada a Albània.
Música culta El desenvolupament de la música culta de tradició europea a Albània començà durant la segona meitat del segle XX i està molt lligat a la implantació del règim socialista 1944 La música popular i l’esperit d’exaltació de la nació albanesa han estat factors de molt de pes en la producció de molts compositors, com ara P Gazi, T Daija, K Uçi, i B Kongoli El 1954, la Casa de la Cultura de Shkodër escenificà la primera òpera albanesa Mrika , de P Jakowa, i després en vingueren d’altres Primavera , de T Daija, Flors de la memòria , de K Kono, etc El tema de gairebé totes aquestes òperes…
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…