Resultats de la cerca

Estudià cant i orgue al Royal College of Music de Londres i entrà al cor del Festival de Glyndebourne Treballà a les companyies de la Welsh National Opera i el Covent Garden fins el 1971, que inicià la seva carrera com a solista Cultiva el lied i l’òpera i destaca tant en el repertori mozartià com en l’obra dels autors anglesos, en especial de Benjamin Britten

Estudià a la Universitat de Columbia Després, entre el 1953 i el 1959, fou professor al Teacher’s College d’aquesta universitat També ensenyà al Mannes College of Music El 1959 entrà a formar part del departament de música de la Universitat de Yale Entre el 1960 i el 1967 fou editor del Journal of Music Theory La seva aportació més important a la teoria musical és un mètode analític per a l’explicació de la música atonal, recollit en el llibre The Structure of Atonal Music 1973 Altres obres seves són The Compositional Matrix 1961, Tonal Harmony in Concept and Practice 1962, The Atonal Music…

S’inicià de petit en l’orquestra del seu pare, i tocà en les principals formacions americanes dels anys vint i trenta El 1937 entrà a l’orquestra de Louis Armstrong, collaboració que durà fins el 1940, any que creà la seva pròpia banda Influït per la música d’Armstrong, desenvolupà un estil personal que el dugué a ser considerat el trompetista més important dels anys trenta La construcció de línies melòdiques fluides el convertí, amb relació a l’instrument, en un pont entre la concepció jazzística clàssica i la moderna

Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el protagonista del Don…

S'inicià com a bateria en un conjunt de la Wilberforce University El 1942, havent contret la tuberculosi, fou hospitalitzat durant uns mesos en un hospital, on aprengué d’un altre pacient els fonaments de la teoria musical Posteriorment, a Nova York s’uní al grup de joves músics que protagonitzaven la revolució del bop Després d’una segona hospitalització 1945-46, començà a madurar les pròpies concepcions musicals i compongué cubana be/cubana bop enregistrada per l’orquestra de Dizzy Gillespie el 1957, una de les primeres incursions del jazz en la música afrocubana, alhora que feia…

Creà una orquestra l’any 1940 Autor de la important gravació Meets Kid Ory trombó i trompeta

A divuit anys començà a professionalitzar-se Es donà a conèixer en emissores de ràdio i fou presentat a la televisió britànica amb gran èxit L’any 1965 actuà al festival folk de Newport, juntament amb Bob Dylan, Joan Baez i d’altres, i aquesta actuació fou la seva consagració definitiva La seva obra musical, amarada d’introspecció, idealisme i melancolia, s’inscriu en el folk-rock i la cançó De la seva abundant discografia cal destacar What's bin did and what's bin hid 1965, Sunshine Superman 1966, Barabajagal 1966, Spotlight 1981, Originals 1995, Sutras 1996 i Beat Cafe 2005, en el qual…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos Santana Fou…

Començà la seva carrera com a pianista en una orquestra a Oklahoma L’any 1929 es decidí pel saxo tenor i ja amb aquest instrument tocà en un seguit d’orquestres entre les quals destaquen la de Jap Allen, Benny Carter, Fletcher Henderson, Roy Eldridge, Teddy Wilson i Duke Ellington, amb la qual aconseguí la celebritat Posteriorment dirigí també el seu propi conjunt A la dècada dels anys seixanta s’installà a Copenhaguen durant un període de cinc anys i tocà per tot Europa Durant la primera etapa de la seva carrera tocà a l’estil de Coleman Hawkins, de qui fou el millor deixeble,…

De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale ,…