Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Amanci Amorós
Música
Compositor i director del conservatori de València (1910-25).
Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano Compongué dues misses, tres sarsueles, una marxa religiosa, etc
Amanci Amorós i Sirvent
Música
Compositor valencià.
Vida Realitzà els estudis de piano, orgue i composició amb S Giner Fundà la Biblioteca Musical Valenciana i durant els anys 1910-25 exercí com a director del Conservatori de València És autor de llibres pedagògics, entre els quals cal destacar Curso elemental de piano , Elementos de solfeo i Teoría general del solfeo en forma de diálogo Escriví les tres sarsueles El tío Sapo , Los dos esclavos i Navegación submarina , i la simfonia Corina És autor del Motet a Sant Vicent Ferrer , Himno a Santa Cecilia , dues misses i la marxa triomfal religiosa Gloria a España Bibliografia Complement…
estrambot
Música
Forma musical italiana popular, de la fi del s XV i el començament del XVI, en la qual la veu superior és acompanyada per les altres, pels instruments o alterna amb fragments instrumentals.
És un gènere entre popular i cortesà, generalment de contingut amorós Els primers estrambots foren publicats per Petrucci en les seves colleccions de frottole 1504, 1508
Marina
Música
Òpera de Pascual Arrieta, estrenada a Madrid (1871), basada en una sarsuela anterior (1855) homònima, sobre text de F.Camprodon.
L’acció narra un conflicte amorós banal, i és situada a Lloret de Mar La música mostra una profunda influència de Donizetti Ha romàs al repertori, i sovint és interpretada en versió catalana
Silvio Rodríguez
Música
Cantant i compositor cubà.
És un dels fundadors i màxims representants del moviment de cantautors cubans anomenat Nueva Trova Cubana Les seves composicions giren al voltant del sentiment amorós i del compromís amb la Revolució Cubana i dels pobles llatinoamericans Entre els seus discs cal destacar Días y flores 1975, Unicornio 1982, la trilogia Silvio 1993, Rodríguez 1994 i Domínguez 1996, i Expedición 2002
Josep Manuel Izquierdo i Romeu
Música
Director d’orquestra, compositor i violinista valencià.
Estudià a Madrid amb E Fayos violí, A Amorós harmonia i B Pérez Casas composició Posteriorment amplià la seva formació com a compositor amb S Giner A València fou concertino del Teatre Ruzafa Més tard passà a dirigir l’Orquestra Simfònica de València com a substitut d’A Saco del Valle fins a la seva mort, el 1951 Com a compositor cal destacar les sarsueles El gran mandarín , El signo del Zodíaco , La billetera , Fiestas y amores , Mar endins o El día de Pascua en Catarroja , entre d’altres
caramelles
Folklore
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les…
música borgonyona
Música
Art musical de diferents tendències estètiques cultivat a la cort de Borgonya al s. XV.
Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem Carles el Temerari 1467-77 donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística Compositors de diferents països es…
Daniel de Nueda i Llisiana
Música
Musicòleg valencià.
Deixeble d’A Amorós i d’E López-Chavarri al Conservatori de València, gràcies a una beca pogué ampliar els seus estudis al Conservatori de Madrid Fou professor de piano al Conservatori de València, ciutat on formà una orquestra de cambra És autor de Panorama de la música simfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda , entre altres obres Fundà la revista "Musicografía" 1933-36, dedicada especialment a la música valenciana culta i popular Pianista notable, oferí gires per tot l’Estat espanyol en qualitat de solista i com a membre de grups de cambra El 1958 fou nomenat…