Resultats de la cerca

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de direcció del…

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore nord-americà…

Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928 El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de JS Bach Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering History, Interpretation, and Analysis Nova York, 1945 i The Bach Reader , aquest darrer en…

Estudià música a Los Angeles i a la Juilliard School de Nova York El 1957 debutà a Yellow Springs Ohio amb The Rape of Lucretia B Britten i un any després entrà a formar part de la New York City Opera El 1959 es presentà a Colònia i inicià la seva trajectòria europea amb reeixides actuacions al Teatro alla Scala de Milà 1966 i el Covent Garden de Londres, escenari on actuà successivament a partir del 1973 Cantà al Metropolitan de Nova York el 1968 i s’hi presentà reiteradament en temporades posteriors, tant en papers de soprano com de mezzosoprano El 1986 fou lady Macbeth en la versió…

Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana 1951-53, reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959 El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa, tasca per la qual fou guardonat amb el premi Koizumu Fumio 1993 La seva monografia Japanese Music and Musical instruments Tòquio,…

Les seves activitats són molt diverses i van des de la interpretació amb clarinets històrics fins a la música contemporània, passant per la investigació musicològica Es formà al Royal College of Music fins el 1967 i a les universitats d’Oxford 1968-71, Birmingham 1971-73 i Aberdeen, on es doctorà 1976 amb una tesi sobre el Chalumeau en la música del segle XVIII , publicada per Ann Arbor el 1981 Des del 1998, té la càtedra d’interpretació al Goldsmiths College de la Universitat de Londres, i és professor de clarinets històrics a la Guildhall School És primer clarinet de l’English…

Vida Estudià al Conservatori de Música de València, amb M Palau, i amplià els estudis a París amb Ch Koechlin Fou catedràtic de música de l’Escuela Experimental de Magisterio de Madrid i collaborà en els instituts de musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques i d’Alfons el Mag nànim, institució aquesta darrera que li publicà estudis sobre el folklore del País Valencià També exercí la crítica a la revista "Arbor" Entre la seva obra, segons ell adscrita a l’impressionisme i inspirada en la música popular, destaquen peces com la música per a orquestra Homenaje a…

Estudià composició amb K Sikorski 1931-36, i posteriorment es perfeccionà a Viena, amb F Weingartner, i a París i Londres El 1945 dirigí la Filharmònica de Cracòvia, i l’any següent, la de Varsòvia Feu nombrosos concerts per Europa i el 1950 assumí la vicepresidència del Consell de Música de la UNESCO Establert a Londres des del 1954, dirigí la Simfònica de Birmingham 1957-59, guanyà diversos premis, i el 1984 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music La seva obra es feu ressò de les tendències més innovadores de la música polonesa dels anys quaranta, i mostra una voluntat de…

Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…

La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…